Allargar els terminis de prescripció per als delictes de corrupció, eliminar l'indult en aquests casos i restringir els mecanismes de «porta giratòria» entre la política i l'empresa són algunes de les mesures que planteja el Cercle d'Economia per «mitigar» el problema de la corrupció a Espanya.
El lobby empresarial català considera que la corrupció pública, que inclou tant la política com l'administrativa, és «altament nociva» per a la democràcia i «distorsiona» el bon funcionament de l'economia, els «dos pilars bàsics» sobre els quals reposa la raó de ser del Cercle.
És per això que la institució que presideix Antón Costas ha elaborat un document que examina la incidència de la corrupció a Espanya, analitza les seves causes i proposa una sèrie de mesures que permetin reduir aquest tipus de conductes. L'estudi, que es va presentar ahir a la seu del Cercle, ha estat elaborat per un grup de treball format per Antoni Zabalza, Elena Costas, Víctor Lapuente, Jordi Hereu, Lluís Orriols, Sílvia Sorribas i Josep Maria Vallès.
El document assenyala que la percepció de la corrupció ha augmentat els últims anys a Espanya i constata que els casos coneguts han estat més presents en les administracions locals i autonòmiques que en l'administració central.
El grup de treball recorda, no obstant, que «un capítol molt important» en la corrupció pública té el seu origen en el finançament irregular dels partits i candidats, una situació que en aquest cas s'ha donat en tots els àmbits. «La corrupció organitzada o tolerada per la direcció dels partits amb vista a augmentar els seus recursos i, en contrapartida, afavorir interessos empresarials privats, és especialment greu per a la qualitat democràtica», sosté el lobby, que agrupa grans empresaris i acadèmics.
El Cercle considera que malgrat la creixent preocupació de la societat espanyola, vinculada al descobriment d'importants casos de corrupció, les mesures que s'han pres sobre això han estat «insuficients» i han tingut un enfocament «molt legalista».
En l'àmbit administratiu, el Cercle proposa desincentivar les excedències de funcionaris directius, com advocats de l'Estat, inspectors o magistrats, que comporten el seu trasllat al món empresarial i la constitució de «xarxes d'interessos», o dotar de més transparència els mecanismes de contractació pública i l'atorgament de subvencions. En el camp de la justícia, les propostes del Cercle passen per revisar la condició d'aforat de polítics i jutges, allargar els terminis de prescripció per als delictes vinculats amb la corrupció, reduir la dilació dels processos judicials i revisar (o eliminar) l'indult als corruptes.
Les propostes del Cercle concerneixen també a l'àmbit político?institucional. En aquest sentit, plantegen restringir els mecanismes de «porta giratòria» (el salt d'un alt càrrec públic a l'empresa), repensar el sistema de finançament dels partits i fundacions i establir l'elecció democràtica interna i la limitació de mandats dels càrrecs orgànics dels partits.
D'altra banda, el Cercle advoca per «professionalitzar» l'administració pública i impulsar polítiques socioeconòmiques que redueixin la desigualtat de rendes que condueix a la desconfiança social i afavoreix l'arrelament de pràctiques il·legals.
