Tot i que la presidenta de la Reserva Federal, Janet Yellen, i els seus col·legues elevessin el rang màxim per a la taxa de fons federals de 0,25 a 0,5%, el preu del diner segueix estant molt per sota de la seva mitjana del 2% des de 2000 i del 3,2% entre 2000 i 2007.

També significa que la taxa mitjana de JPMorgan Chase Co., corresponent a vuit països desenvolupats i l'eurozona ponderada per magnitud, s'encamina a acabar el 2016 amb prou feines a 0,36%. És a dir, 3 punts percentuals sencers per sota de la mitjana de 2005 fins a 2007. Si a partir d'ara la Fed eleva la seva taxa de referència fins a l'1,5% anual, com prediu JPMorgan, els economistes del banc consideren que la taxa per a les economies industrials clau no aconseguirà un 1% al desembre proper, en tant que el Banc Central Europeu i el Banc del Japó es mantindran a l'espera.

Baixa per llarg temps

El resultat per a l'economia mundial és, com ho va descriure la setmana passada el governador del Banc d'Anglaterra, Mark Carney, un entorn de taxes "baixes per llarg temps" tot i l'augment de la Fed. Si bé es plantegen interrogants sobre la potència de la política monetària, la inflació baixa i un creixement deslluït exigiran mantenir-la flexible.

"El camí de la Fed és lent i ningú de certa envergadura el seguirà totalment", va dir David Hensley, director d'economia global a JPMorgan de Nova York. "El BCE i el Banc del Japó no elevaran de cap manera les taxes en el futur pròxim". És possible fins i tot que en els pròxims dotze mesos hi hagi tantes rebaixes com augments del preu del diner. Dels 31 bancs que monitoreja, JPMorgan prediu que nou d'ells flexibilitzaran encara més, com és el cas de Xina, Suècia, Nova Zelanda i Malàisia. Una reducció en el nombre de mercats emergents que fixen els seus tipus de canvi al dòlar significa que molts no hauran de seguir els passos de la Fed com ho feien.

Tot i això, JPMorgan considera que deu bancs centrals a més de la Fed s'ajustaran; com és el cas del Banc d'Anglaterra en el segon trimestre i del Banc del Canadà en el quart trimestre. Hensley reconeix que alguns mercats emergents també poden veure's obligats a pujar-la encara més del que ell pronostica actualment. Independentment de les taxes, també hi ha els balanços generals rècord, inflats per anys de flexibilització quantitativa. El Bank of America Corp. calcula que els balanços generals rècord dels quatre bancs centrals més grans creixeran des de US$11 bilions en l'actualitat fins a US$13,5 bilions per a finals de 2017.

La Fed no té pensat reduir el seu estoc d'actius abans que el cicle d'augments estigui assentat, en tant que el Bank of America prediu que el BCE i el Banc del Japó acceleraran la seva compra de bons.

Amb el balanç general de la Fed, que actualment està entorn del 25% del producte intern brut, estima que el corresponent al BCE aconseguirà el 33,8% cap a maig de 2017 i que el Banc del Japó elevarà fins a gairebé el 108% del PIB cap a finals d'aquest any.