El pernil serrano, aquell que abans de la popularització dels jabugos i ibèrics era tota una demostració de cabals per part d'aquells que estaven en condicions d'oferir-lo als convidats, l'objecte més preuat de qualsevol sorteig o fira, té fort regust gironí. Recentment, dues empreses de la província, Boadas 1880, de Girona, i Embutidos Caseros Collell, de la Garrotxa, s'han adherit a l'entitat que garanteix "un pernil únic i de qualitat" des de 1990: el Consorcio del Jamón Serrano Español. Amb aquestes noves adhesions ja són sis les marques d'embotits gironines que formen part d'aquest organisme regulador, ja que Casademont, de Bonmatí; Noel, de Sant Joan les Fonts; Ramon Ventulà, de la Canya, i Far Jamón Serrano, de Les Preses, en són membres de fa temps.

Que entrin més empreses d'aquí a formar part del consorci, que té 29 socis, constitueix la prova que "estem fent les coses bé", explica el director de Màrqueting i Promoció de l'ens, Miguel Ángel García Bravo. Amb nous membres, explica, la marca "serrano" guanya prestigi i les empreses obtenen, com a contrapartida, una "garantia" que aporta "valor afegit" als seus productes. Des del Consorci admeten que el pes dels productors gironins associats en les exportacions globals de l'organisme és notable ?(el sector agroalimentari, amb la indústria càrnia al capdavant, representa el 48% del total de les exportacions gironines, que tancaran el 2015 amb xifres rècord, superiors al 4.300 milions): un de cada dos pernils serrans desossats que es venen a l'estranger són expedits des d'empreses de la província.

Un millor posicionament en el mercat exterior és precisament allò que busca Boadas 1880 amb la incorporació al Consorci. "A Mèxic o a França es ven pernil serrano", un producte que no és originari d'aquells països, relata Jordi Colomer, export manager de Boadas 1880, empresa amb 136 anys d'història que va obrir les portes al barri de Pont Major, on encara conserva la seu. Ara comanda el negoci la quarta generació, que personifica Vicenç Boadas, amb una clara vocació internacional que l'entrada recent al Consorci no fa més que refermar.

Boadas, que el 2015 va facturar prop de 23 milions d'euros (un 17,10% més) i en va exportar gairebé 7 (un 20,5% més que el 2014), té una altra planta de producció a Salamanca; allà, a l'any, hi ha 2 milions de pernils serrans en rotació, peces que passen pels diferents processos (assecatge, curació, etc.). A fora, els principals mercats d'aquesta empresa de 87 treballadors són el francès, el britànic, l'italià i els dels països nòrdics. D'altra banda, avança aquest directiu de Boadas, el departament d'exportacions vol posar rumb, ara, cap a Sud-amèrica, amb Xile com un dels objectius principals, a la recerca de nous consumidors tipus de pernil serrà, és a dir, "exigents", que valoren els productes "genuïns i naturals", apunta Noemi Julià, responsable de Màrqueting de Boadas 1880. Collell, de la seva banda, va ser fundada a mitjan del segle passat, amb Lluís Collell Badosa i Martí Jordà Vila al capdavant, a Olot. L'any 1986, la seu de l'empresa es va traslladar a una nau de 2.500 m2 d'un polígon industrial de la ciutat i, el 2001, va obrir a les Preses una nova instal·lació, que ocupa 4.100 m2, ampliables a 12.000. La planta de salatge i assecatge de pernils la té a Sant Esteve de Llémena. Com en el cas de Boadas 1880, es tracta d'una empresa familiar que ha passat de generació a generació; Collell exporta gairebé la meitat de la seva producció, que té en els pernils "serranos" l'article emblema.

Les sis empreses gironines presents al Consorci han hagut d'aprovar els tests preceptius que efectua l'entitat Les proves es duen a terme per garantir que els nous socis produeixen "un pernil d'alta qualitat", capaç de "competir en altres mercats" i de "transmetre" als consumidors internacionals les propietats "úniques" d'aquest producte. La realitat és que el Consorci aposta per Girona i que, Girona, al seu temps, ho fa pel serrano.