Quatre «asos», el millor dels pòquers possibles, de la Cardiologia planetària, els tres germans de Banyoles Pere (el gran, el pioner de la casa), Josep i Ramon Brugada i la neboda, Geòrgia Sarquella Brugada, s'han guanyat, al capdavant de la Fundació Brugada, el premi Falcó Carlemany 2016, concedit pel Fòrum Carlemany i que va ser entregat ahir, a Girona, en una gala que també va servir per reconèixer la trajectòria de l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, que ja és soci d'honor de l'entitat -«espai i front comú» per compartir «inquietuds en la millora contínua per assolir l'excel·lència»- impulsada per 60 empreses amb un pes molt específic a la província.

Van recollir el premi Josep i Ramon Brugada -que amb la seva tasca «han ajudat moltíssim a millorar la qualitat de la vida de les persones», en paraules del president del Fòrum, Francesc Planas-; el segon, degà de la Facultat de Medicina de la UdG, des de dalt de l'escenari va expressar, davant dels prop dels 300 assistents que omplien un dels salons de l'hotel AC Palau de Bellavista, la seva nova «obsessió»: «anem pel Trueta», va declarar; és el moment de «posar el Trueta al nivell que toca» i «no només l'edifici», sinó també en «capacitat investigadora, docent i assistencial», va afegir.

Reconeguda la feina de la Fundació Brugada -centrada en la investigació i el foment de la docència a l'entorn de la mort sobtada i de la «síndrome Brugada», una alteració genètica hereditària que pot provocar una mort fulminant a les persones que la pateixen-, va ser el torn d'homenatjar Artur Mas, que va recórrer a Winston Churchill per descriure la situació política que viu Catalunya: «quan el perill està lluny -va citar-, no podem oblidar la nostra debilitat; quan està a prop, no podem oblidar les nostres fortaleses».

A parer de Mas, a Catalunya el perill «és a prop» perquè «el país intenta sortir-se'n per la part alta», en referència al full de ruta independentista, un «projecte en majúscules». Toca, per tant, pensar en les fortaleses, com deia Churchill, i l'expresident en va identificar tres: la «capacitat de modernitzar el teixit productiu i econòmic»; la de rebre i integrar «corrents d'immigració molt potents», qualitat que dota el país d'una forta «cohesió interna» i la capacitat que té la gent de creure en Catalunya, que «en termes racionals, no hauria d'existir» però que continua essent un «país molt viu».

La CUP al cap

En la gala organitzada pel Fòrum Carlemany, amb la col·laboració de La Caixa, les referències a la CUP van ser diverses. Francesc Planas, que va recordar la figura de Muriel Casals, sòcia d'honor del Fòrum Carlemany l'any 2012, li va comentar a Artur Mas respecte d'això: «ens vas fer patir molt president». Rememorava, amb aquestes paraules, la convulsió que va viure la política catalana quan els cupaires van vetar Mas per a la Presidència i que va acabar amb Carles Puigdemont al palau de la plaça Sant Jaume de Barcelona.

De Puigdemont, exalcalde de la ciutat del Fòrum Carlemany, Mas va dir que «va ser un encert» i que «ho està fent de conya (sic)» en un context molt dificultós. Arribats a aquest punt va fer una confidència: la malaurada «Muriel (Casals) ho podia haver sigut (presidenta)», però «les coses van com van» i finalment es va acabar imposant que «ho podia fer millor» com a presidenta de la comissió que, des del Parlament, havia de desplegar el procés català.