En un «esforç notable de transparència», el Ministeri d'Hisenda va presentar, ahir, a Madrid, els resultats del Sistema de Comptes Públics Territorialitzats (SCPT), les balances fiscals de les autonomies, corresponents a l'any 2013. En base a aquest estudi -elaborat pels professors de la Universitat de Saragossa Ángel de la Fuente i Ramón Barberán i pel de la Universitat de València Ezequiel Uriel-, Catalunya presenta un saldo clarament negatiu: la càrrega fiscal que suporta el Principat s'enfila fins als 9.818 milions d'euros anuals, dels quals només en recupera 1.018 en forma de despesa pública, de manera que pateix un dèficit de 8.800 milions d'euros, equivalent al 4,53% del Producte Interior Brut (PIB). Se situa, així, com la segona comunitat amb un saldo fiscal més negatiu, només superada per Madrid, que duplica els registres catalans: aquella comunitat registra una balança fiscal negativa de 17.591 milions d'euros, el 9% del seu PIB.

Juntament amb Madrid i Catalunya apareixen tres regions més que són contribuents netes a la solidaritat interregional, tot i que a molta distància: les Balears, amb un saldo negatiu de 1.511 milions; la Comunitat Valenciana, amb 1.416 milions i Navarra, amb 176 milions. La resta de territoris, País Basc inclòs, amb un saldo al seu favor de 2.126 que s'explica pel sistema de concert econòmic, reben més del que aporten segons el SCPT que el Govern central assumeix com a propi. Andalusia, amb un saldo al seu favor de 6.154 milions d'euros el 2013, Castella i Lleó (4.612), Galícia (3.655), les Illes Canàries (3.569) i Extremadura (2.730) encapçalen el rànquing de comunitats receptores netes.

Des de la perspectiva del saldo per càpita, és a dir, el que reben enforma de despesa pública els contribuents de cada territori, els madrilenys són, lògicament, els més mal parats: per cada 2.281euros aportats en perceben 436 en forma de despesa pública; la diferència entre aquestes dues quantitats, doncs, aflora un saldo per càpita negatiu de 2.281 euros. En el cas de Catalunya, cada ciutadà n'aporta 1.303, dels quals només en «recupera» 135, amb un saldo negatiu de 1.168 euros. L'estudi, expliquen els seus autors, ofereix una «radiografia detallada» de la distribució territorial dels pressupostos públics sota l'òptica de la càrrega-benefici, tant pel que fa als ingressos com a la despesa. En aquest context, el Ministeri d'Hisenda precisa que la metodolgia emprada per a la confecció del SCTP fa que «els saldos fiscals regionals es deteriorin a mesura que augmenta el nivell de renda» de cada territori, de manera que les regions «més riques generalment» presenten dèficits fiscals, mentre que les de «menor renda acostumen a gaudir de superàvits».

«Cap altre país -insisteix el Govern central- publica informació oficial comparable sobre la distribució territorial dels ingressos i de la despesa públics». Al fil d'aquest argument, des del Ministeri d'Hisenda confien que aquest «nou instrument estadístic» faci possible «un debat més informat sobre la racionalitat i l'equitat del repartiment dels recursos públics i de les càrregues tributàries» i contribueixi, alhora, a «millorar el disseny de certes polítiques en les quals la dimensió territorial és important».

En termes percentuals de PIB, amb Madrid i Catalunya encapçalant la llista de territoris que presenten «números vermells», la comunitat que surt més beneficiada de la distribució vigent dels ingressos i la despesa públics és Extremadura, que rep el 16% del seu PIB d'aportacions que fan els altres territoris (amb l'excepció de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, que reben el 22%). Completen els primers llocs d'aquesta llista, Astúries (9,94%); les Illes Canàries (8,92%); Castella i Lleó (8,84%); Castella-la Manxa (6,69%); Galícia (6,78%) i Andalusia (4,44%).