Dos anys després que cessés l'activitat, l'antiga factoria Torraspapel de Sarrià de Ter tornarà a produir de la mà del grup valencià Hinojosa, amb seu a Xàtiva, que el maig de 2015 va adquirir la fàbrica a través de la filial Papelera de Sarrià. Ho avançava ahir, en declaracions a la Cadena SER, el director de la planta, Manuel?Orero, que confia «poder engegar màquines», en període de proves, el proper 16 d'agost. Hi treballaran entre 40 i 45 persones formades en una de les fàbriques que Hinojosa té a la Comunitat Valenciana les quals, al llarg dels propers mesos, s'ocuparan de posar a punt la maquinària amb l'objectiu de poder produir paper de qualitat a partir del 2017 (el primer paper es podria obtenir a principis de setembre, precisa Orero).

A banda de construir una depuradora industrial, Hinojosa, fabricant de cartró ondulat, ha remodelat de dalt a baix les instal·lacions de l'antiga Torraspapel, que en conjunt ocupen una superfície de 59.000 m2; preveu que tingui capacitat de produir 90.000 tones de paper anuals per abastir altres factories del grup, com la que té a Pacs del Penedès (Barcelona). El període de producció en proves ha de servir, va apuntar el director de la factoria de Sarrià, per «poder fer ajustos i anar millorant la maquinària per complir els objectius el 2017». Amb una capacitat per fabricar 140 milions de m2 de cartró ondulat anuals, Hinojosa, el segon grup espanyol del sector, fundat l'any 1947, posseeix 11 plantes productives repartides per l'Estat, en les quals va invertir uns 150 milions d'euros entre els anys 2010 i 2015. A banda de l'antiga Torraspapel, l'any passat Hinojosa va adquirir Vicusgraf, a Vigo, i Sice, a València.

Una llarga història

La nissaga Torras, originària de Rubí (Barcelona), va començar a produir paper el segle XVIII, a prop d'Olot. A mitjans del XIX, la família posava en funcionament el primer molí propi, a Sant Joan les Fonts, on el 1876 instal·larien la primera màquina de paper continu. Els Torras van tenir fàbriques a Banyoles, Bonmatí, Flaçà i Sant Julià de Ramis, però no va ser fins l'any 1939 quan Paulino Torrras i els seus dos fills, Joan i Francesc Torras Hostench, van començar a aixecar la fàbrica de Sarrià de Ter. El 1941 naixia Torras Hostench SA, que va assolir la màxima expansió als anys 60 i 70 (el desembre de 1965, la fàbrica patia un terrible accident que es va cobrar la vida de vuit trebalaldors). A la dècada següent, la dels 80, començarien els problemes: l'any 1983, la paperera presentava suspensió de pagaments amb un passiu superior als 23.000 milions de pessetes (uns 140 milions d'euros) i, tot just tres anys després, el grup Kuwait Investment Office (KIO) entrava a la companyia de la mà de l'empresari Javier de la Rosa. L'any 1987 una junta extraordinària aprovava la nova composició del consell d'administració, que passava a presidir el xeic Fahad Mohamed al Sabath. KIO va convertir Torras Hostench en el Grup Torras que, el 4 de desembre de 1992, protagonitzava la suspensió de pagaments més gran de la història d'Espanya fins llavors, amb un passiu de 243.000 milions d'euros (més de 1.400 milions d'euros).

Anys més tard, el 1999, el grup financer CVC va comprar el 95% de Torraspapel per 312,5 milions d'euros i assumia un deute de 264 milions més. Aleshores la fàbrica va entrar a formar part del conglomerat Lecta, propietat de CVC, que ja controlova els grups paperers europeus Cartiere Garda i Smurfit Condat. L'1 de juliol de 2014, Lecta anunciava l'«acord per al tancament de la fàbrica de Torraspapel a Sarrià de Ter», que preveia recol·locar 73 dels 132 treballadors de la plantilla a «altres plantes del grup» i distribuir la producció de 67.000 tones de «paper de suport i de papers no estucats especials» entre les factories de Saragossa i Motril. «La indústria del paper viu una situació molt difícil des de fa anys, amb una caiguda permanent de la demanda», es justificaven els responsables de Lecta. Dos anys després del tancament, aquest emblema industrial té una segona oportunitat.