La renúncia del Nobel d'Economia Joseph Stiglitz al comitè especial creat pel Govern panameny per revisar el seu neuràlgic sistema financer ha estat rebuda amb sorpresa per analistes del país, que intenta rentar la seva imatge després de l'escàndol mundial dels anomenats papers de Panamà. El Govern va informar divendres que Stiglitz i l'expert suís Mark Pieth havien renunciat al comitè d'experts, i que entenia la decisió com el resultat de "diferències internes".

El grup de set especialistes havia de recomanar al país centreamericà com millorar els seus nivells de transparència, de manera que Panamà esgotarà el pas per treure's de sobre l'estigma de paradís fiscal pròsper a causa dels diners del narcotràfic. Després de denegar la petició, Joseph Stiglitz considera "pertorbador" que el Govern de Panamà es negués a publicar amb transparència els resultats de la revisió del seu sistema financer local i, per tant, creu que "no té cap tipus de sentit tenir un comitè sobre transparència que no és transparent".

Stiglitz també va assegurar que quan ell i Pieth van acceptar unir-se al grup van assumir que el Govern estaria disposat a publicar íntegrament els resultats, i que després hi va haver un consens entre els membres sobre les garanties futures que havien de donar les autoritats.

Això tot i que el decret que va conformar la comissió estableix l'autoritat exclusiva de l'Executiu sobre el contingut del treball d'aquest cos i el compromís dels seus membres de no fer públics els seus resultats, el que ara destaquen els altres integrants de la taula, sorpresos per les dimissions.

El Govern, que va atribuir les renúncies a "diferències internes", va fer un pas endavant i va assegurar que havia "autoritzat els membres actius del comitè a publicar aquest informe quan ho considerin necessari". Però per al nord-americà les deliberacions reals d'aquest grup mai van començar.

El seu primer informe, del qual el Govern va informar el passat 21 de juliol (sense fer-ho públic), ni tan sols va ser aprovat per ell i Pieth. Des de l'última reunió, que es va donar al juny a Nova York, els debats del comitè van estar suspesos a l'espera que el Govern panameny confirmés la seva voluntat de publicar les conclusions del treball sense canviar el seu contingut. "No enteníem per què el Govern no estava disposat a fer públic l'informe. I el fet que no poguessin donar-nos seguretat era pertorbador", relata.

Les repercussions

Encara que es creu que el secret bancari pot contribuir a la prosperitat del sector, "no serà possible per a Panamà seguir sent un centre financer, llevat que es torni transparent", d'acord amb l'expert en desigualtat i globalització. El món s'està movent ràpidament cap a una "tolerància zero" del secret bancari, i "diversos actors principals de la comunitat internacional ja han suggerit que Panamà sigui aïllat per la seva falta de transparència", sobretot després de l'escàndol, va sostenir.

"Els papers de Panamà van recordar a la comunitat internacional una mala conducta darrere del secret bancari". I això no vol dir que Panamà sigui l'epicentre d'aquest problema global, però "qualsevol involucrat serà mirat cada vegada més amb un extraordinari escrutini", va advertir.