La Comissió Europea (CE) apunta alt en la seva batalla contra l'impagament d'impostos per part de les grans multinacionals, amb una decisió històrica per la qual obliga Apple a tornar 13.000 milions d'euros a Irlanda que considera que hauria d'haver pagat en impostos.

«Els Estats membres no poden concedir beneficis fiscals a empreses selectes, no importa si són europees o estrangeres, petites o grans, parts d'un grup o no», va reivindicar Vestager, les paraules són també una resposta a les crítiques del Tresor americà, que va acusar Brussel·les de perjudicar les empreses nord-americanes.

La contundència de la decisió de la CE s'ha trobat amb una resposta immediata d'Irlanda, que paradoxalment es nega a reclamar els diners al gegant tecnològic nord-americà i defensa el seu marc fiscal, per la qual cosa va anunciar que portarà el cas davant la justícia comunitària. Així ho va assegurar ahir el ministre de Finances irlandès, Michael Noonan, que no va amagar la por de Dublín que el país deixi de ser vist com «un lloc atractiu i estable» per a la inversió de llarg termini arran de la situació.

La nord-americana Apple, que al·lega que sempre compleix les lleis i paga els impostos que deu en els països on opera, va reaccionar a la decisió amb una clara advertència: «Tindrà un profund i perjudicial efecte en la inversió i la creació d'ocupació a Europa».

La Comissió, per la seva banda, defensa que hi ha maneres de recolzar a les empreses sense donar-los avantatges comparatius i recalca que la seva decisió està «basada en fets», en paraules de la comissària europea de Competència, Margrethe Vestager, qui confia que els tribunals europeus donaran suport la seva posició.

La investigació de la CE posa al descobert part de l'entramat empresarial utilitzat per Apple per desviar els beneficis que obté de les seves vendes a Irlanda i tributar part dels mateixos allà a una molt baixa taxa efectiva de l'impost de societats. «No importa si compres el teu iPhone a Berlín, Roma o qualsevol altre lloc d'aquestes regions -Europa, Orient Mitjà, Àfrica i l'Índia-, contractualment el compres a Apple Sales International, basada en Cork, Irlanda», va explicar la comissària.

Aquesta empresa dividia els beneficis que Apple aconseguia en aquestes regions i els localitzava internament en una «seu social» de l'empresa que no estava basada en cap país, no tenia empleats i premisses pròpies, de manera que la major part d'aquests beneficis que se li assignaven quedaven sense mesura.

La CE no qüestiona en si la transferència de beneficis d'uns països a Irlanda -encara que sí que recomana a la resta de socis europeus que decideixin si reclamen a l'empresa el pagament d'impostos sobre els beneficis generats en el seu territori-, sinó que se centra precisament en la baixa taxa efectiva aplicada als beneficis d'Apple, que va arribar a reduir-se al 0,005% el 2014. «Això vol dir que Apple va pagar encara menys (d'impostos), uns 50 euros per cada milió que aconseguia de beneficis», va recalcar Vestager.

Els 13.000 milions d'euros més interessos que Irlanda ha de reclamar ara a Apple equivalen als impostos que, segons els càlculs de la Comissió, l'empresa no va pagar a Dublín de 2003 a 2014, any aquest últim en el qual el país va tancar l'exercici amb un dèficit de 7.195.000 d'euros (un 3,8% del seu PIB). En aquesta dècada, Irlanda va passar de ser un miracle econòmic alimentat per una bombolla immobiliària de la severa crisi que va causar el seu esclat.

Aquest va arrossegar al sector bancari i el país al rescat que va haver de demanar el 2010 als seus socis, any en què va arribar a acumular un 32,3% del PIB de dèficit, 53.677.000 d'euros.