El TTIP, el tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA, segueix essent notícia per les ominoses normes que pretén imposar, quasi sempre favorables al soci americà. Els recordaré algunes dades: el sospitós secretisme de les negociacions, que no es faran públiques fins passats 30 anys; l'antidemocràtic articulat (ISDS) regulador de qualsevol desacord entre una gran corporació i una llei d'un estat membre, estableix que serà jutjat per un tribunal privat, amb el risc que això comporta; la constant intervenció i pressió dels lobbies durant les negociacions, malgrat que l'accés a la documentació de debat està oficialment molt restringit; o la pèrdua dels alts estàndards ambientals i de protecció del consumidor que tenim a Europa comparades amb els EUA.

Ara, el ministre d'Economia alemany es "despenja" amb que el TTIP "està mort". I Hollande i Valls, a França, en un acte electoralista, diuen que cal replantejar-se la continuïtat de les negociacions. L'ensurt sofert per la dreta i l'alegria de l'esquerra (ecologistes, etc., inclosos), són evidents. La gran repulsa popular europea contra el TTIP ha guanyat... aparentment. Però no. Resulta que Alemanya ha d'aprovar el CETA -un tractat entre la UE i Canadà similar al TTIP, i, en alguns aspectes, pitjor- i cal desviar l'atenció: l'alegria pel TTIP pot fer passar desapercebuda la signatura del CETA. I una part del SPD alemany (socialdemòcrates, el vicecanceller entre ells), vol aprovar-lo. Perquè, acceptat el CETA, potser la resistència al TTIP és diluirà una mica. Mentrestant, però, el TTIP segueix cuejant. Sort que, de tant en tant, tenim un "TTIPleaks". Ara ha estat de Greenpeace Holanda. Gràcies.