Que ningú no s'atabali, que el Govern català té «el full de ruta» molt clar malgrat «el que surti als diaris», i, al maig de 2017, «decidirem si fem eleccions constituents o un referèndum», va declarar ahir, a Girona, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, nascuda a Torroella de Montgrí.
Mentre no arriba el moment de la veritat, l'Executiu que presideix el gironí Carles Puigdemont treballa Amb pas ferm cap a la República de les persones, asseveració que donava títol, precisament, a la conferència que va pronunciar en el marc de Tribuna de Girona davant d'un públic prou nombrós en tractar-se d'un divendres a quarts de vuit del vespre.
Pendents del moment decisiu, amb una moció de confiança «imprevista» al president a la vista (el debat tindrà lloc al Parlament el proper dia 28) i les tres grans lleis de desconnexió d'Espanya a punt de sortir del forn (hisenda pròpia, de protecció social i de transitorietat jurídica), el Govern, valgui la redundància, governa el «mentrestant».
I, en el cas del Departament de Treball, la feina diària es concentra a bastir un model de relacions laborals català i a posar els fonaments dels serveis socials del futur, amb l'Agència Catalana de Protecció Social -el que vindria a ser la Seguretat Social d'una Catalunya independent- com a emblema.
Bassa va rendir comptes a l'audiència sobre aquest segon àmbit i va aportar dades: un Contracte Programa quadriennal que ha permès signar 109 acords -18 a Girona- amb ajuntaments de més de 20.000 habitants i administracions supramunicipals que preveuen, en conjunt, una inversió de 806 milions d'euros (19 milions a la província) per finançar la prestació de serveis socials bàsics; accions concretes contra la pobresa energètica -per exemple, la cessió de 3,85 milions a les associacions municipalistes per liquidar els deutes generats per les famílies en situació de pobresa energètica-; l'impuls de l'acolliment familiar; el reforç amb més de 180 efectius dels serveis socials; una línia de finançament de 18 milions d'euros per a l'economia social i cooperativa o 300 milions més per a polítiques de joventut.
Pel que fa a les polítiques d'ocupació, va ressaltar, entre altres mesures, que a la província, dels 5.800 joves que s'han acollit al programa de Garantia Juvenil, que promou la formació amb l'objectiu de facilitar la inserció laboral, 1.500 han aconseguit trobar feina. Va citar l'aplicació d'un programa en àmbit català per afavorir l'ocupació dels majors de 55 anys i el compromís de maldar amb obstinació per aconseguir que el salari mínim interprofessional se situï al llindar dels 1.000 euros, quantitat que equival al 60% del sou mitjà que cobren els treballadors de Catalunya.
Tot això, va exposar la titular de Treball, «ho planifiquem amb els peus a terra» sense perdre de vista, però, que «si volem ser estat hem de demostrar que ho podem ser». Sota aquesta premissa, l'Executiu s'esforça per «recuperar la dignitat en el treball» i «no ens conformem a baixar l'atur», sinó que «volem millorar la qualitat i l'estabilitat de l'ocupabilitat de les persones»; i per assolir-ho, va argumentar, cal una major concertació que, a banda dels agents econòmics (patronals i sindicats), s'ha d'estendre també al territori.
I si el Govern català no fa més és perquè Madrid li talla les ales: en el cas de la concertació salarial, per exemple, no té prou competències; en l'àmbit més social, entre d'altres invectives, l'Estat «ens ha robat» la llei contra la Pobresa Energètica, segrestada parcialment pel Tribunal Constitucional. Casos com aquests són la prova que Catalunya necessita «les eines d'un Estat» per «poder gestionar i dissenyar» polítiques socials i d'ocupació. I Bassa va llançar un avís als navegants que dubten del compromís de l'administració Puigdemont amb el «procés de què tant parlem».
Per refermar-lo, va citar Joan Salvat-Papasseit: «la llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s'ha de guanyar». I la llibertat, va venir a dir, Catalunya se la guanyarà si manté actituds com la que Treball ha demostrat davant de «determinades empreses, per molt grans i molt potents que siguin», com Telefónica, sobre la qual pesen multes i liquidacions per valor de 5,7 milions d'euros després d'una investigació de la Inspecció de Treball -que a l'estiu, per cert, no ha fet vacances i ha efectuat més de 600 inspeccions i que en 8 mesos ha imposat 1.288 sancions- sobre la cadena de subcontractació que la multinacional aplica en el servei d'instal·lació de línies. «No ens ha tremolat el pols», es va felicitar la consellera, que va afegir que, per molts «bloquejos» que perpetri Madrid, el procés «que va començar amb urnes, acabarà amb urnes».
