Corcho del País, que produïa taps de suro, es desintegra i tanca les fàbriques. La firma, immersa en un concurs de creditors, no ha pogut remuntar el deute de més de 15 milions d'euros que arrossegava. La crisi, la baixada de comandes i la forta competència que hi ha al sector s'han traduït en fortes pèrdues, i el gerent, Francesc Jiménez, assegura que no han tingut «cap altra sortida que no fos el tancament». El grup (format per ?Corcho del País, Subertap i Uprodeco) té plantes a Cassà de la Selva, Sant Feliu de Guíxols i Santa Coloma de Farners. El Jutjat Mercantil de Girona ja n'ha ordenat la liquidació, que es fa de manera esgraonada. Subertap ja va tancar a l'abril, la seu central ho va fer aquest agost i Uprodeco preveu fer-ho a finals de mes (tot i que, en aquest cas, s'està a punt de tancar la venda de l'empresa a un altre grup, que permetria reflotar-la). Jiménez assegura que en tot el procés, sobretot, s'ha vetllat pels treballadors (uns 40). Aquesta és la fi d'un grup que havia arribat a produir fins a 250 milions de taps de suro anuals. Corcho del País va néixer ara fa gairebé 30 anys. Fabricava taps de suro per a «vins tranquils», escumosos i cava. El conglomerat que el formava era l'exemple d'empresa vertical; és a dir, que abastava tots els processos de producció (des que el suro s'extreu de l'alzina fins que els taps surten de les màquines).
El grup gironí va arribar a produir fins a 250 milions de taps anuals. L'embrió van ser les empreses Corcho del País (que donava nom al grup i amb seu a Cassà de la Selva) i Uprodeco (amb planta a Santa Coloma de Farners). La firma també agrupava una altra fàbrica de la demarcació (Subertap, a Sant Feliu de Guíxols) i havia tingut plantes a Còrdova i a La Rioja. L'arribada de la crisi, lligada a l'auge dels nous tapaments (com els sintètics o de plàstic) va passar factura al grup. Corcho del País va començar a acumular pèrdues, es va replegar a la província i al febrer del 2015 va presentar concurs de creditors al Jutjat Mercantil. Aleshores, ?Corcho del País havia tancat el darrer exercici facturant 8 milions. El grup va intentar tirar endavant un pla de viabilitat i renegociar amb els bancs, però no ha pogut capgirar la situació. «Per refinançar-nos ens obligaven a pagar un interès molt elevat, i a tot això s'hi ha sumat una davallada de comandes i la impossibilitat de poder fer front a la competència del sector», concreta el fins ara gerent, Francesc Jiménez. La pèrdua de clients, els crèdits bancaris a satisfer i, novament, una baixada de la facturació, han fet que no hi hagués cap altra sortida que no fos la liquidació. El grup es desfà i els seus béns surten a subhasta per cobrir deute.
