Quatre de cada deu contractes temporals que es fan als joves gironins tenen menys d'un mes de durada. I molts d'ells són parcials (és a dir, que no arriben a les vuit hores diàries). Ho denuncia el sindicat UGT a través de l'informe 'Tu marxaries de casa sabent que..?'. De fet, el sindicat ja ha batejat aquest col·lectiu com els 'joves mes a mes'. La UGT treu xifres per demostrar que la crisi ha perpetuat un model de "contractes de merda" que aboca els menors de 30 anys a la simple "supervivència", en retarda l'emancipació o bé els obliga a "exiliar-se per treballar". L'informe també subratlla que, d'ençà de l'entrada de la crisi, aquest tipus de contractes han augmentat fins gairebé un 80% entre els joves. I que aquesta precarietat laboral, lluny d'anar a la baixa, es manté quan també s'entra a l'edat adulta.

L'informe de la UGT posa el focus damunt els contractes temporals que es fan als joves gironins menors de 30 anys. L'any passat, segons dades oficials, se'n van signar 94.953. I d'aquests, quatre de cada deu (38.341) tenien una durada inferior a un mes. Dins aquest global s'hi inclouen, doncs, tant els que tan sols es fan per unes hores com els altres que s'allarguen diversos dies (això sí, fins a un màxim de 30).

La xifra contrasta amb aquells contractes temporals que es troben a l'altra banda. Si es miren aquells amb una durada d'un any o superior, no arriben a representar ni tan sols un 0,25% del total (190). Per a la portaveu de l'Avalot-Joves UGT de Catalunya, Afra Blanco, el fet que aquesta xifra sigui gairebé "testimonial", i que per contra hi hagi una gran bossa de contractes precaris, evidencia la situació "alarmant" que s'ha instaurat amb la crisi.

Augment de fins a gairebé un 80%

L'estudi, però, també posa més dades damunt la taula per fer palès que el jovent gironí es veu abocat "a un treball més inestable i precari". I per això, pren com a referència els contractes inferiors a un mes. Segons recull l'informe, aquesta modalitat ha arribat a augmentar fins a gairebé un 80% entre el col·lectiu d'ençà que va començar la crisi . Tant és així, que per referir-s'hi, la UGT ja els ha batejat com els 'joves mes a mes'.

Al 2007, quan va començar la sotragada econòmica, a la demarcació es van signar 21.501 contractes temporals que, com a màxim, duraven un mes. En tots aquests casos, el treballador tenia menys de 30 anys. L'any passat, aquesta xifra ja s'havia disparat fins als 38.341 contractes. I això, tenint en compte que, en global, ara se'n signen menys, perquè la crisi s'ha emportat moltes feines per endavant

Afra Blanco, però, també alerta que aquests tipus de contractes es perpetuen quan els joves gironins passen a l'edat adulta. "Ens trobem en què s'estan instaurant a la nostra generació", critica. I és que, de fet, si es miren els contractes temporals que es fan a majors de 30 anys, pràcticament un de cada quatre (el 37%) té una durada inferior o igual a un mes.

Precarietat i supervivència

El secretari general de la UGT a les comarques gironines, Xavier Casas, critica que aquesta contractació precària aboca els joves gironins tan sols a poder "sobreviure". "Passem de la crisi amb un atur desbocat a la misèria com a model de vida", lamenta Casas.

El secretari general assenyala que aquestes contractacions es donen, sobretot, en sectors com l'hostaleria i el comerç i lamenta que "la temporalitat no permetrà mai sortir de la crisi". De fet, critica que aquestes "contractacions miserables i de merda" aboquen els joves gironins a allargar l'edat d'emancipació -un de cada quatre segueix vivint a casa els pares als 35 anys- o bé els obliguen a un "exili forçat a la recerca de feina".

L'any passat, fins a 5.000 joves gironins van marxar a l'estranger a la recerca d'oportunitats laborals. I per primer cop, els països de l'Amèrica del Sud van desplaçar els europeus com a destí. "És a dir, que els joves ja no marxen per treballar al mateix temps que aprenen un idioma, sinó simplement per sobreviure", critica la portaveu de l'Avalot-Joves UGT.

El sindicat també critica que les dues reformes laborals i la mala gestió dels plans de garantia juvenil són altres causes que han desembocat en aquesta inestabilitat laboral dels joves gironins. "No veiem cap signe de millora i estem patint l'enquistament d'un model de misèria", conclou Casas.