Amb 8.000 euros al mes no en feien prou per pagar-se les despeses derivades de la seva activitat com a representants d'una entitat financera, Caja Madrid, primer, i Bankia, després, un cop completat el procés de reordenació del sector bancari espanyol. L'acusació particular per l'escàndol de les targetes opaques o black de Caja Madrid i Bankia, amb els expresidents de les entitats Miguel Blesa i Rodrigo Rato com a actors principals, va contraatacar ahir amb un informe que conté múltiples correus electrònics que confirmarien l'ànsia consumista dels 65 exalts càrrecs que s'asseuen a la banqueta dels acusats (plegats es van gastar uns 12 milions d'euros). Es tracta d'un seguit d'e-mails intercanviats entre departaments de l'entitat i l'exdirector de Caja Madrid, Ildefonso Sánchez-Barcoj, també encausat, en què els emissors demanaven més capacitat de despesa. El mateix Sánchez-Barcoj gestionava les peticions i, quan li convenia, s'augmentava també el límit de la seva tarjeta opaca.

Mentre les defenses al·leguen indefensió i vulneració de drets amb la incorporació de l'informe de Bankia a la causa, el fiscal Anticorrupció, Fernando Luzón, justifica la divulgació dels correus per les sospites fonamentades que s'haurien comès irregularitats en l'ús de les targetes opaques. «Han intentat, de veritat, treure aigua de les roques, però la poca que hi ha no és potable», va exposar en referència als acusats. En aquesta lína, Luzón defensa que la investigació duta a terme per Bankia estava justificada, i més quan «es tractava d'una entitat que havia rebut una injecció important d'ajudes públiques». I va afegir: «els espanyols hem pagat, no sé si l'enterrament, però sí el funeral de Caja Madrid a través del FROB, on hi som representats tots els ciutadans». Per tot plegat, a parer del fiscal, resultava indispensable conèixer el contingut dels correus, que són «propietat de l'entitat». Arribats a aquest punt, Luzón va admetre que la incorporació dels e-mails a la causa té efectes sobre el dret a la intimitat i sobre el secret de les comunicacions, si bé va recordar que «no són drets absoluts, sinó que estan limitats a la salvaguarda dels interessos constitucionals». En la seva argumentació, el fisca Luzón va concloure que resulta evident que Bankia va sortir perjudicada per les despeses de les targetes black, motiu pel qual l'entitat va requerir als antics usuaris que retornessin les quantitats disposades.

Segons es desprèn de l'informe aportat ahir per Bankia en el decurs de la segona sessió de la vista oral, les targetes black tenien, en funció de les responsabilitats dels qui en disposaven, un sostre de despesa que oscil·lava de 3.000 a 8.000 euros mensuals (el salari mitjà, a Espanya, se situa pels volts dels 1.400 euros, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística). Entre els que més sovint sol·licitaven més capacitat per gastar, hi figuren el propi Miguel Blesa i la que va ser regidora de l'Ajuntament de Madrid, la desapareguda Mercedes de la Merced. Agost i Nadal eren les èpoques de l'any en què les «black» treien més fum; eren, apunta l'informe de Bankia, els mesos en què hi havia més peticions per poder gastar més amb càrrec als comptes d'una entitat que va haver de ser rescatada. Juntament amb Blesa i De la Merced, els correus electrònics demostren que d'altres acusats, com és el cas de Matías Amat, requerien a la direcció general de l'entitat poder gastar més diners: Amat va demanar al més d'agost de 2006 que el límit de la seva tarjeta passés de 40.000 a 60.000 euros;?dos anys després, el gener de 2008, va sol·licitar una ampliació de la despesa de 35.500 euros més. En tots els casos, apunta l'informe de l'acusació particular, les peticions van ser ateses -en algunes es plantejaven ampliacions de fins a 240.000 euros- i en els correus també n'hi d'altres on figuren incidències: problemes per operar, pèrdues i robatoris de targetes o reclamacions per desbloquejar els comptes un cop els usuaris havien gastat més del compte.

Arribats a aquest punt, en la sessió d'ahir va transcendir que l'exconseller Mariano Pérez Clavijo va demanar incrementar el límit mensual, atenció, de 30.000 euros el gener del 2006; no content amb això, un any després, el 2007, va demanar un increment de 9.000 euros més els quals, sumats als 18.000 de què ja disposava aleshores, situaven el llindar de despesa en els 27.000 euros.

Ramón Ferraz Ricarte, exdirector de Banca Comercial de Caja Madrid, va reclamar, el desembre de 2006, poder desemborsar fins a 1.000 euros al dia amb la targeta black, petició que va ser atesa per la direcció general. El mateix Miguel Blesa, a través d'aquest mateix mecanisme, va demanar poder gastar fins a 24.000 euros els mesos d'abril i maig de 2008. Les defenses, per la seva part, rebutjen de ple la informació aportada per Bankia amb l'argument que provoca indefensió als acusats -Bankia va entregar la documentació al tribunal tot just divendres passat. Entre la documentació hi figura una petició per part de la direcció general d'Operacions i Processos de Bankia, amb data de febrer del 2012, d'emetre targetes Business a nom de Rodrigo Rato, de Sánchez Barcoj, de l'exconseller i exsecretari d'Hisenda José Manuel Fernández Noniella i del conseller delegat, Francisco Verdú -que no en va fer ús- amb un límit de despesa mensual de 12.000 euros.