«Invertim milers de milions en educació, però continua no havent-hi una veritable vocació empresarial assentada a la societat», va afirmar, ahir, a la Corunya, en la clausura del XIX Congrés Nacional de l'Empresa Familiar el president de l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF), Ignacio Osborne. Millorar la formació, reduir la «complexitat fiscal» i «simplificar l'administració» són, a manera de conclusions, les tres grans demandes que les empreses familiars plantegen als governs. «Un marc fiscal senzill i moderat -va afegir Osborne en aquesta línia- promou l'existència d'empreses dinàmiques, amb capacitat per generar ocupació i recursos públics, així com una més gran estabilitat empresarial», cosa que evita «elevades taxes de mortalitat (a les empreses), especialment en temps de crisi». Al fil d'això, va formular una pregunta retòrica -«com pot una petita empresa familiar estar al corrent del Butlletí Oficial i dur un negoci al mateix temps?»- que ell mateix va respondre: «El ciutadà i les empreses ens veiem atrapats en un sistema més exigent i menys autocrític en què hauríem, en canvi, de tenir un paper més preponderant en la gestió i l'elecció dels serveis públics». «Hem estat molts anys -va prosseguir- sentint parlar de simplificació administrativa, però mentre no abordem aquest assumpte de veritat la burocràcia continuarà essent un llast perquè les empreses puguin créixer més». Per al president de l'IEF, un altre factor clau per al creixement és la inversió en I+D+i, que veu insuficient a Europa, on es dedica el 40% de la inversió, mentre que als EUA hi dediquen el 60% dels recursos.
