Un estudi la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC), l'organisme regulador dels mercats i sectors productius a Espanya i garant, alhora, de la lliure competència, fixa la despesa mitjana en electricitat de les llars en els 56,3 euros mensuals (675,6 euros anuals). Segons el Panell de Llars CNMC del tercer trimestre de 2015, una enquesta efectuada a 3.929 llars i a 7.979 individus d'arreu de l'Estat, el 74% de les famílies desconeix com es calcula la factura elèctrica; el 38%, afirma que té contractada una potència de 4 a 6 kilowatts (kW); el 27,2% sosté que menys de 4kw i el 25,3% no ho sap. Tenir contractada la potència adequada, afirma la companyia elèctrica Holaluz, pot representar, de mitjana, un estalvi anual de fins a 200 euros. Segons les dades d'aquesta firma, a la província de Girona, una de cada cinc llars (20,4%) té contractada una potència elèctrica superior a la que necessiten (cada kilowatt de més els costa, l'any, 50 euros extra); a Catalunya (16,6%) i a Espanya (11,5%) la proporció és menor.

«Si mai t'han saltat els ploms», apunta la cofundadora d'Holaluz, la gironina Carlota Pi, pot voler dir que la potència contractada «és superior a la necessària». A continuació, aquesta empresària explica que en un habitatge situat en una zona amb clima mediterrani, amb l'equipament electrodomèstic «habitual» (és a dir: rentadora, nevera, forn, microones, aire condicionat, etc.) i amb calefacció i aigua calenta que funcionen amb gas natural, 4,6 kW de potència són suficients per cobrir el consum elèctric. En el casos que la calefacció i l'aigua s'escalfin amb termostat elèctric o els radiadors amb bomba de calor, la potència requerida, «amb un 90% de seguretat» segons els càlcus d'Holaluz -empresa amb seu a Barcelona que comercialitza energia d'origen «100% renovable», té una cartera de 70.000 clients, particulars i empreses, i una plantilla de 92 treballadors- és superior, de 5,7 kW per a un pis d'uns 100 m2. I recorda Pi que la potència contractada suposa «la meitat» de la factura.

Els vampirs energètics

Un cop ajustada la potència al consum necessari de la llar, «aplicar el sentit comú» és l'altre element que pot ajudar a una família a reduir la despesa, explica la cofundadora d'Holaluz. Com? Doncs «no encenent a la vegada tots els vampirs de l'energia», afegeix. I aquests «vampirs» són, precisament, els electrodomèstics, «els màxims responsables del consum» elèctric.

Forn i planxa són els que més potència requereixen; a banda d'aquests, al cap del mes, els que percentualment més despesa generen són la nevera, amb un 30,6% de la despesa total d'energia; rentadora, amb l'11,8%; l'stand by (les llumetes que acostumen a incorporar televisors, despertadors, ordinadors i altres ginys, que es manten enceses quan els aparells estan apagats) i el forn, amb el 8,3%. En aquesta línia, Carlota Pi apunta que «conèixer quina proporció del consum s'endú cada electrodomèstic contribueix a l'estalvi» en la factura de la llum.

En aquest context, el Panell de Llars CNMC del mes de maig passat -elaborat el quart trimestre de 2015 a partir d'una enquesta a 4.249 llars i a 8.660 individus- apunta que el 59,2% de les llars d'Espanya es declaren poc o gens satisfetes amb els preus dels serveis elèctrics (quan valoren en general el servei ofert, però, els crítics baixen sensiblement, fins al 26%). Del total d'insatisfets amb el servei, el 92,6% centren les seves crítiques en el preu de l'electricitat, ja que el consideren un servei excessivament car. A més, la meitat censuren que les factures i les tarifes «no són clares» i més del 40% creuen que falta informació sobre les condicions del contracte o servei. En el costat oposat, la manca de qualitat del servei és la queixa menys habitual entre els clients insatisfets i només el 18% la menciona. Pel que fa a reclamacions, només el 7,7% de llars han formalitzat alguna queixa sobre el subministrament, la majoria de les quals van lligades a problemes de facturació i, en menor mesura, a la manca de qualitat del servei.

Serveis cars, en general

El Panell de Llars CNMC també analitza la prestació dels serveis de telefonia mòbil (que registra un 25% d'insatisfacció entre els clients); de banda ampla fixa (el 60% considera que es tracta d'un servei car); de televisió per pagament (la insatisfacció pel preu del servei se situa en el 70%); de telefonia mòbil (el 67% la troba cara i el 31% critica la mala atenció al client) i fixa (en aquest cas els preus elevats motiven la queixa de prop del 72% dels usuaris); d'internet mòbil (aquí, un dels principals retrets fa referència a la mala qualitat del servei, un problema per al 44% dels clients) i de gas natural (el 87% dels usuaris descontents consideren car el servei i el 46% censura la poca claredat de les factures). Pel que fa a reclamacions, els serveis que més en generen, amb diferència, són els de la banda ampla fixa (16%) i de telefonia fixa (15,3%)