Sis de cada deu empresaris i economistes gironins pensen que els bancs acabaran cobrant una comissió als seus clients per tenir-hi dipositats els estalvis. Aquesta és una de les conclusions d'una enquesta feta pel Col·legi d'Economistes que ha donat a conèixer la patronal Foeg. Els empresaris alerten que, si això acaba passant, suposaria una "clara frenada" per a la recuperació econòmica, podria traduir-se en fuga de capitals i minaria la capacitat inversora de les empreses. Més enllà d'això, l'estudi també conclou que els economistes gironins són els més optimistes de Catalunya pel què fa a la marxa de l'economia. A la demarcació, l'atur ha passat a un segon terme pel què fa a preocupacions, i ara la demanda se centra en reclamar solucions per al dèficit fiscal que arrossega Catalunya en comparació a la resta de l'Estat. Per últim, des de la patronal Foeg, l'empresariat gironí torna a alçar la veu reclamant més inversió pública al territori (i ho focalitza amb el baixador del TAV a l'aeroport i les obres a l'N-II).
L'enquesta d'opinió que periòdicament elabora el Col·legi d'Economistes -en aquest cas, la passada tardor- es fa en base a 1.200 respostes recollides arreu de Catalunya. I entre aquestes, una de les preocupacions més evidents que hi expressa el col·lectiu és que els bancs acabin cobrant comissió als seus clients per tenir-hi dipositats els estalvis.
Arreu de Catalunya, un 54,8% dels economistes i empresaris creuen que, tard o d'hora, això acabarà passant (davant un 39,9% que pensa que no i un 5,3% que no té opinió). A Girona, la mitjana del sí s'enfila fins més amunt del 60%; és a dir, que sis de cada deu dels qui han respost l'enquesta creuen que les entitats faran pagar pel servei.
Per al president del Col·legi d'Economistes a Girona, Esteve Gibert, si la mesura s'arriba a tirar endavant, suposarà una clara frenada per a la recuperació. "Voldria creure que no, de la mateixa manera que els bancs no ens retribuiran les hipoteques, perquè seria nefast", indica Gibert.
"Que jo tingui diners i que, a sobre em cobrin perquè me'ls custodiïn i els utilitzin, farà perdre la confiança en els bancs", subratlla Gibert. Per al president del Col·legi d'Economistes, però, la cosa no es quedaria aquí. La comissió podria comportar fuga de capitals i, allò que és pitjor, minar -i molt- la capacitat inversora de les empreses.
"El ciutadà podria guardar els diners a sota la rajola, però els empresaris necessitem la intermediació dels bancs; i sincerament, no sé respondre quins efectes podria tenir que haguéssim de pagar pels estalvis", ha afirmat Gibert. I ha precisat: "Introduir aquesta taxa, de fet, seria atacar de ple les teories de Keynes, perquè cal que els diners es moguin amb eficiència per fer funcionar l'economia".
A Girona, els més optimistes
Més enllà d'això, l'estudi del Col·legi d'Economistes també posa altres conclusions sobre la taula. En general, els economistes gironins milloren les expectatives i la confiança sobre la marxa de l'economia. De fet, de tot Catalunya, són els que se'n mostren més optimistes (un 33,7% dels enquestats confia que la situació continuarà millorant i pel què fa a la resta, la gran majoria consideren que es mantindrà estable).
Ara bé, com a tot arreu, aquí també hi ha riscos. I l'enquesta recull que, a les comarques gironines, la principal preocupació dels empresaris ja no és l'atur, sinó el dèficit fiscal que arrossega Catalunya. "Ens preocupa, i molt; som solidaris, però ja comencem a estar cansats d'haver de pagar per agafar l'autopista quan hi ha altres llocs on no només són gratuïtes, sinó també pràcticament desertes", ha criticat el vicepresident executiu de la Foeg, Miquel Gotanegra.
Per als economistes i empresaris gironins, a més, el territori arrossega una altra problemàtica endèmica: la manca d'inversió pública. I aquí, reparteixen culpes tant a la Generalitat com a l'Estat. "L'oblit de l'administració cap a casa nostra fa que l'economia no agafi volada", concreta Gotanegra.
Per això, aprofitant la presentació de l'estudi, la patronal Foeg ha aprofitat per reclamar que s'executin aquelles obres que ells creuen prioritàries. En concret, han centrat la demanda en el baixador del TAV a l'aeroport de Girona, l'estesa de la fibra òptica als polígons industrials i la millora de l'N-II.
Reforma laboral, UE i Brexit
Per últim, l'enquesta també recull altres opinions més enllà d'allò que específicament fa referència a l'economia catalana. Però que d'una manera o altra, sí que hi té relació. En general, el 89% dels enquestats creuen que la Unió Europa no està gestionant bé la crisi econòmica ni institucional (finances, refugiats, Brexit, etc.).
I en relació amb això, la majoria (48,2%) tendeixen a pensar que el Brexit no tindrà conseqüències damunt l'economia catalana. Un percentatge que també es dóna a Girona. Aquí, el 51,1% dels enquestats opina que la sortida de la Gran Bretanya de la Unió no afectarà ni la indústria ni el turisme de la demarcació (davant el 32,5% que creu que ho farà negativament, i el 16,3% que opina que el Brexit acabarà essent positiu).
Finalment, els empresaris i economistes també opinen sobre les repercussions de la reforma laboral del 2012. I aquí, arreu de Catalunya, el 52,6% creu que la mesura del PP era innecessària. De fet, opinen que sense la reforma laboral "s'hauria creat la mateixa ocupació que la que s'està generant en el moment actual".
