Suïssa, que gestiona el 25% del patrimoni estranger dipositat als seus 266 bancs, es va acomiadar dissabte del seu sagrat secret bancari, que li ha permès atreure fortunes durant dècades, però que s'havia esquerdat ja en els últims anys per la pressió internacional. El país helvètic, que ha gaudit durant anys d'un sistema bancari impenetrable davant els intents de tercers d'aconseguir les dades dels seus ciutadans amb comptes a Suïssa, va començar des d'ahir a reunir dades bancàries de clients estrangers en el marc de l'intercanvi automàtic d'informació acordat amb 38 socis de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)

Suïssa va acceptar el 2014 sumar-se a l'estàndard global de l'OCDE per no perdre el seu estatus de plaça financera internacional i el 2015 va signar un acord amb la Unió Europea (UE). Encara que no començarà a intercanviar les dades bancàries fins al 2018, en la pràctica enterra ja aquest 2017 el secret bancari en iniciar els passos necessaris per lliurar la informació d'aquest exercici dels seus clients estrangers l'any vinent. Es tracta d'un pas dolorós per a un país tan orgullós del seu secret bancari, que data del 1934.

El model suís no agrada als EUA

Suïssa és el líder indiscutible en la gestió de fortunes privades d'estrangers, en copar el 25 % de la quota mundial d'aquest negoci, segons dades de l'Associació Suïssa de Banquers (ASB). El mercat financer aporta el 9,3 % al PIB suís i el sector bancari genera 167.000 llocs de treball. Gestiona fortunes per valor de 6,6 bilions de francs (6,1 bilions d'euros), dels quals la meitat procedeixen de l'estranger. Ha estat de fet la pressió des de l'exterior, sobretot per part dels Estats Units, la que ha minat a poc a poc el secret bancari fins a aconseguir aixecar-lo.

El país helvètic va voler evitar durant molt temps haver de lliurar dades de clients nord-americans als EUA, en una disputa que va començar el 2008, però quan el Departament de Justícia va denunciar el banc UBS i va amenaçar de retirar-li la llicència al país, no va tenir una altra opció. Era improbable que l'entitat sobrevisqués a la demanda i Suïssa no podia permetre's deixar fer fallida un dels bancs més importants per a l'economia helvètica. El 2009 Suïssa va lliurar les dades de 4.450 clients nord-americans als EUA,la qual cosa va suposar el principi de la fi del secret bancari. Durant els anys següents i arran de més recerques als EUA i altres països que implicaven a més bancs helvètics i estrangers a Suïssa, escàndols amb dades robades i l'impuls donat pel G20 i l'OCDE a la lluita contra l'evasió fiscal, les esquerdes del secret bancari s'aprofundien més i més.

Fins ara, Suïssa només lliurava informació a sol·licitud de països amb els quals tenia un acord per evitar la doble imposició, però la cooperació no estava assegurada, ja que l'administració en qüestió havia de demostrar que el titular del compte bancari havia evadit impostos però a partir de 2018, la informació serà lliurada anualment de forma automàtica sense sol·licitud prèvia. Tot i així hi ha una excepció: la Confederació Helvètica segueix, almenys de moment, negant-se a cooperar sobre la base de dades robades.