Nou països, 18 dies i 12.451 quilòmetres després, aquesta càrrega arribarà a Londres i quedarà inaugurada la línia de ferrocarril que demostra que l'interès de Pequín, i de la seva iniciativa de les Noves Rutes de la Seda, pel Regne Unit es manté malgrat el Brexit.
Ni és la primera ruta ferroviària que va de Xina a Europa -de fet, és la quinzena- ni la més llarga -un honor que li correspon a la línia Yiwu-Madrid-, però l'estrena del tren a Londres crida l'atenció en acostar el gegant asiàtic a un país que ha decidit allunyar-se de la Unió Europea (UE).
«Encara que tingui intenció de sortir de la UE, segueix existint un país anomenat Regne Unit. Segueix estant aquí, així que hi ha un mercat i té sentit construir la línia de ferrocarril», explica Shen Dingli, expert en relacions internacionals de la Universitat Fudan de Xangai.
Roba, motxilles, teles i béns per a la llar amb un valor total de 35 milions de iuans (5,1 milions de dòlars, 4,8 milions d'euros) formen part del carregament d'aquest tren, que va sortir de Yiwu, una ciutat de la província oriental xinesa de Zhejiang coneguda per ser un dels principals centres mundials de compra de productes de basar.
Aquestes mercaderies són similars a les que Xina exporta mitjançant altres línies ferroviàries internacionals inaugurades en els últims anys a Londres, Madrid i unes altres tretze ciutats europees, però també a Teheran o Hairatan (Afganistan).
Béns d'alt valor afegit
«El transport per tren només s'adapta a l'enviament de béns d'alt valor afegit. Aquests trens necessiten alts subsidis del Govern i, si no es transporten productes d'alt valor i en gran quantitat, no val la pena», va explicar Zhao Jian, economista de la Universitat Jiaotong de Pequín.
Aquest economista expert en transports va reconèixer que el ferrocarril és més ràpid que el vaixell, encara que més car, per la qual cosa es va declarar partidari de la via marítima.
Per arribar fins a l'estació Barking de Londres, el tren xinès haurà de travessar tota Xina, Kazakhstan, Rússia, Bielorússia, Polònia, Alemanya, Bèlgica, França i part del Regne Unit i trigarà entre 18 i 20 dies. «Amb aquest projecte no es guanyen diners, potser es fa per causes polítiques», va apuntar Zhao.
El president xinès, Xi Jinping, va anunciar el 2013, poc després d'arribar al poder, que aspirava a reviure la Ruta de la Seda i a crear un equivalent modern que dinamitzés l'economia del gegant asiàtic com l'antic circuit comercial va fer segles enrere.
Sota el paraigua de la iniciativa resultant, coneguda com «Yi dai, Yi Dl» («Una franja, una ruta») o simplement com les Noves Rutes de la Seda, Pequín dona suport a la construcció de tot tipus d'infraestructures de transport i comunicacions per connectar Àsia, Europa i Àfrica i ambiciona establir la major plataforma de cooperació econòmica del món.
El finançament no és un problema per a la Xina, ja que entre els seus bancs estatals i noves institucions multilaterals, com el Banc Asiàtic de Desenvolupament d'Infraestructures (BAII) o el Nou Banc de Desenvolupament dels BRICS, té a punt més d'un bilió de dòlars per invertir en aquesta iniciativa.
Un túnel a l'Uzbekistan, un port a Bangladesh, una refineria a Aràbia Saudita o una línia elèctrica entre Egipte i Itàlia són alguns dels projectes inclosos en les Noves Rutes de la Seda, que també miren cap a Amèrica Llatina, per exemple, amb la central hidroelèctrica equatoriana Coca Colze Sinclair, inaugurada per Xi al novembre.
Intercanvi i vincle entre països
«En un sentit general, la iniciativa Una franja, una ruta és sinònim d'intercanvi i de vincle entre tothom, així que tots els països poden formar-ne part», afirma Shen, de la Universitat Fudan.
Els projectes ferroviaris, en tot cas, ocupen una posició prioritària per a un Govern xinès que, mentre projecta que pel 2020 tindrà 5.000 enllaços per tren anuals amb Europa, ja ha demostrat que la seva Ruta de la Seda no s'atura ni davant el Brexit.
