Els valors monetaris públics com els bitllets de transport, els peatges o les taxes deixaran d'estar vinculats amb l'índex de preus al consum (IPC) per passar a revisar en la mesura que ho facin els seus propis costos. El Consell de Ministres va aprovar ahir un reial decret pel qual desenvolupa la Llei de Desindexació, una norma aprovada el 2015 amb l'objectiu de controlar la inflació però que encara «no havia desplegat la seva plena eficàcia», van indicar fonts del Ministeri d'Economia.

El propòsit de la llei -que afecta tots els valors públics llevat de la negociació col·lectiva, les pensions i el deute de l'Estat- és evitar l'anomenada segona ronda d'inflació, és a dir, la que encareix tots els serveis vinculats amb l'IPC encara que els seus costos no s'hagin vist afectats. Per exemple, seria el cas d'un bitllet d'autobús que es revisés d'acord amb l'IPC de gener, en què la inflació s'ha disparat un 3% per la pujada de la llum, tot i que l'encariment de l'electricitat no altera els seus costos.

L'ús «indiscriminat i massiu» de l'actualització amb l'IPC en segones i terceres rondes «fa permanent» la inflació, explica Economia, el que danya la competitivitat del país. El reial decret aprovat ahir s'aplica en la pràctica aquesta prohibició d'indexar -és a dir, de revisar de manera periòdica i predeterminada- els valors públics -rendes, preus o taxes-.

La normativa serà d'aplicació després de la seva publicació al BOE -prevista per avui-, el que implica que tots els supòsits que la contradiguin quedaran derogats, i no serà retroactiva, és a dir, que només afectarà els contractes que se subscriguin a partir de ara.

Des de l'entrada en vigor de la normativa, tots aquests preus o rendes públiques es revisaran si varien els seus costos -ja siguin laborals, energètics o de materials- i només després d'una negociació amb l'autoritat de tutela corresponent. La revisió pot ser a l'alça o a la baixa i no es farà amb una periodicitat predeterminada.

La normativa estableix a més tres excepcions en les que sí que es permet la indexació: els productes energètics, determinats contractes de gran inversió i els arrendaments públics. Aquestes excepcions tenen les seves pròpies limitacions: el preu no es vincula amb l'IPC, sinó amb un índex específic que recull els costos en cada cas i que es fixa en el contracte, la revisió de costos es calcula per a una empresa eficient i el cost laboral no pot incrementar-se més del que aquest any hagi pujat el salari dels empleats públics.

Aquest últim punt pretén garantir l'eficiència, de manera que el cost dels empleats externs no pugi més que els públics, i no regula el salari d'aquests treballadors sinó la part que la seva empresa pot repercutir a l'Administració. Economia justifica les excepcions perquè es tracta de serveis els costos dels quals «estan sotmesos a variacions impredictibles i recurrents», van explicar.

Així, en el cas dels productes energètics -l'electricitat i el gas per al petit consumidor o el butà-, es tracta de serveis directament lligats al preu de la matèria primera, que no és controlable.

Per la seva banda, els contractes que requereixen una gran inversió i tenen un període de recuperació de més de cinc anys, com les concessions d'infraestructures, estan també subjectes a variacions de costos -de l'acer si es construeix un pont o laborals en una autopista de peatge.

Quant als arrendaments del sector públic, Economia va avançar que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) treballa en un índex de preus de lloguer d'oficines, que serà el que s'apliqui en el futur, encara que de moment es revisaran amb l'IPC de lloguers. La revisió dels lloguers privats, igual que la resta de contractes en què no participi el sector públic, no es veuran afectats per aquesta normativa, amb l'única excepció dels contractes d'arrendament que no prevegin cap mecanisme d'actualització, als quals s'aplicarà l'índex de Garantia de Competitivitat.