L´apocalipsi al món del treball no arribarà amb la robotització. Les màquines només s´ocuparan del que puguin fer millor que una persona, i no serà tot. Tampoc és necessari que ara ens posem a fer llistes dels treballs que desapareixeran amb la quarta revolució perquè la perspectiva històrica ens diu que això és absurd. Per què? Doncs perquè al final de les etapes obertes per les noves tecnologies i revolucions laborals s´han creat més llocs de treball dels que hi havia. Òbviament, els «més espavilats» per adaptar-se i entendre el nou entorn parteixen amb avantatge perquè tindran més oportunitats, com va revelar el professor de l´IESE, Alfredo Pastor, durant la ponència marc que ahir va obrir la segona jornada de la Trobada d'Economia i Reptes Socials al Museu del Suro de Palafrugell.

Clar que el canvi tecnològic preocupa els treballadors i més si es té en compte que en cada crisi que hi ha hagut des de mitjan segle XX, la recuperació econòmica no ha anat acompanyada de la creació de més ocupació. En els 40 es va superar una crisi generant un 37,7% d´ocupacions però a dia d´avui ja s´està incrementant el PIB amb un -1% d´ocupacions creades. I això té a veure amb la globalització i «la polarització del treball», que crea ocupació i sous en la capa més baixa i més alta de la població però no pot fer el mateix en la intermèdia. Estem en aquest punt exacte i sense ascensor social i «no esperem que els nostres salaris creixin gaire».

Què fer?

«Tots els treballs són vulnerables», diu Pastor, «però quants treballs tenim ara que abans no existien?» El tema fonamental és: «què cal fer perquè no quedi la gent en la cuneta?»

L´educació. Aquesta és la clau. Però no l´educació actual, que solament sembla pensada per fer universitaris. Alguna cosa nova, i «vindrà de baix a dalt, dels pares amb els mestres» i això solament funcionarà «per experimentació perquè no sabem cap a on va», i quan alguna cosa tan sensible com això «no se sap on va el pitjor que es pot fer és confiar en la burocràcia».

Amb aquesta classe magistral els va deixar servit el col·loqui sobre «El treball en temps de globalització i revolució tecnològica» al vicepresident de la fundació Bertelsmann, Francisco Belil, la directora general de Frit Ravich, Judith Viader i el director general d'HP 3 D Printing, Ramón Pastor, la conducció del qual va anar a càrrec del director del ­Diari de Girona, Jordi Xargayó.

Tots tres van estar d´acord que els futurs perfils professionals han de ser transversals. El canvi passarà «ens hi posem com ens hi posem» perquè, com va indicar el directiu d'HP, «aquesta és la primera revolució industrial en la qual no es necessita disposar de matèries primeres, aigua de riu o carbó». Ramon Pastor va encertar a circumscriure la revolució que ve a un canvi del model de distribució propiciat per la tecnologia, que abarateix costos perquè ja no cal ubicar les factories en llocs on els costos de producció són més barats. «Les tecnologies han canviat el paradigma, ara es pot distribuir el fitxer digital del producte a fabricar en els llocs on hi ha demanda i només es fabriquen les unitats que es necessiten», va esmentar.

Per Belil, el problema a Espanya és que «faltarà acostar l´oferta i la demanda» perquè ara hi ha gent sobrequalificada en llocs que no s´ajusten i la qüestió de l´«orientació professional» és una assignatura pendent, juntament amb la flexibilitat, «una de les virtuts transversals que necessitarem més i més».

Només Viader va parlar dels ­càrrecs intermitjos per recordar que aquests ja estan en les empreses i són la corretja de transmissió que pot facilitar el canvi -quan aquest va de dalt a baix.

La Trobada d´Economia i Reptes Socials va finalitzar ahir amb la intervenció de l´escriptora egípcia Nawal El Saadawi.