El titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona ha obert judici oral contra l'expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra, l'exdirector general Adolf Todó i 39 membres més de l'antiga cúpula directiva pel cas dels augments de sou. En l'auto fet públic ahir, els demana una fiança de 10,3 milions d'euros que hauran d'abonar en 30 dies. Concretament, reclama 9,5 milions d'euros de manera solidària a Todó i els altres 39 exdirectius: 2.568.000 euros en concepte de possibles responsabilitats civils respecte al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i 7 milions d'euros a favor de Catalunya Caixa o el seu successor empresarial. Els 808.563 euros restants els demana només a Adolf Todó.

A més de demanar la fiança, el jutge ha decidit mantenir la llibertat provisional als 41 acusats i dona 30 dies hàbils a les parts perquè formulin el corresponent escrit de defensa. El magistrat ha emès aquest auto un cop ateses les penes sol·licitades en els escrits d'acusació.

Per la seva part, en l'escrit fet públic fa tres setmanes, la fiscalia demanava 4 anys de presó per a l'expresident de CatalunyaCaixa (CX) Narcís Serra i per a l'exdirector general Adolf Todó, per les retribucions presumptament desproporcionades a directius de l'entitat.

En el seu escrit d'acusació, el ministeri públic sol·licitava l'obertura de judici oral a un total de 41 persones que van formar part de consells d'administració de la caixa per administració deslleial. La Fiscalia demana 4 anys de presó per a 17 dels acusats, entre els quals Serra i Todó, a qui atribueix dos delictes d'administració deslleial, i 2 anys per als altres 24, als quals només atribueix un dels dos delictes.

La fiscalia acusa els exdirectius d'haver practicat una «irresponsable política de retribucions». A més, argumenta que, tot i la «difícil situació econòmica global», «en particular del sistema financer i especialment en aquesta caixa», els sous dels exdirectius Adolf Todó i Jaume Massana «no van deixar de pujar durant els anys 2009, 2010 i 2011».

El ministeri públic sosté que a CatalunyaCaixa hi van haver «retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva situació real d'insolvència», tenint en compte, a més, que es van produir «en un entorn de greu crisi econòmica». Així, veu «sorprenent» que, d'una banda, se subscrivissin aquests contractes i, de l'altra, «demanés la injecció de diner públic per part del FROB».

En concret, el fiscal argumenta que hi va haver dos acords del consell d'administració, el gener i l'octubre del 2010, que van ser clarament il·legals, i entremig es va produir la fusió de Caixa de Catalunya amb Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa, el maig del 2010, i dues injeccions del FROB per valor de quasi 3.000 milions d'euros, que suposava prop del 90% dels recursos propis del nou banc. Disset dels acusats van participar en tots dos acords, un va participar en el de gener, i 23 en el d'octubre.

La sessió del gener va aprovar la proposta de la Comissió de Retribucions consistent en pujar el salari fix i el variable anual de Todó del 35 al 50%, i el de Massana del 35 al 45%. L'acord d'octubre va aprovar la pujada salarial per al 2011 del comitè de direcció. Todó va passar de 800.481 euros anuals a 812.501, i Massana de 598.428 a 610.201. Al desembre, el FROB va adquirir el 100% del nou banc amb 9.084 milions d'euros més injectats.

Segons el Banc d'Espanya, el primer acord va suposar un perjudici econòmic d'entre 1,31 i 1,45 milions en favor de Todó. Massana va obtenir, gràcies als dos acords, 1,1 milions d'euros de forma il·legítima, segons el fiscal i els càlculs del Banc d'Espanya.

De fet, el fiscal recorda que la normativa del FROB per rescatar els bancs exigia la «racionalització d'estructures d'administració i gerència» i a «ajustar les polítiques de retribució dels alts directius» a la normativa europea El 2012 un Reial Decret va obligar a reduir els sous a un màxim de 300.000 euros anuals per tots els conceptes.

CIC, la CUP i el jutge instructor

A més de la Fiscalia, també demanen presó per als 41 exdirectius la Confederació Intersindical de Caixes (CIC) i la CUP. D'altra banda, la CUP segueix demanant a la fiscalia que investigui les operacions fraudulentes fetes en el marc de CX i no es quedi només amb la investigació dels sobresous.

En el seu moment, el FROB va donar compte a la fiscalia de l'existència d'operacions irregulars i a data d'avui a ningú li consta que estiguin judicialitzades.

A l'octubre, l'Audiència de Barcelona va confirmar la decisió del jutge d'instrucció d'enviar el cas a judici, magistrat que va concloure que els acords del consell d'administració que van elevar les retribucions dels exdirectius Adolf Todó i Jaume Masana es van fer «en perjudici i menysteniment dels interessos de l'entitat, de la seva finalitat i dels interessos generals».

Així, l'Audiència també considera que cal jutjar els exdirectius per un delicte d'administració deslleial, com demanen l'Advocacia de l'Estat, la fiscalia, la CUP i Ausbanc, pels acords del 2010 que van aprovar l'augment de retribucions.

Segons el tribunal, els processats van actuar amb «abús de càrrec» i en «perjudici de l'entitat», ja que els acords no anaven en sintonia amb «la situació real de l'entitat, especialment delicada, i l'entorn de greu crisi econòmica que travessava». A més, els magistrats recorden que hi havia recomanacions en contra del FROB i la Comissió Europea.

La investigació partia d'una denúncia de la fiscalia contra mig centenar d'exdirectius de Catalunya Caixa per un delicte d'administració deslleial per l'aprovació el 2010 d'una augment de sous per l'exdirector general Adolf Todó i l'exdirector general adjunt Jaume Masana.