El catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona Oriol Amat advoca en el seu nou llibre per exercir una «tolerància 0» i per agilitar els processos judicials a fi d'evitar el frau comptable, que avui practiquen entre un 10 i un 15% de les empreses al món segons els últims informes de PwC.

L'obra, titulada «Empresas que mienten», descriu la naturalesa de l'engany comptable i busca donar al lector les eines necessàries per identificar les empreses que estan llegint la legislació de forma interessada.Amat, que també va ser conseller de la CNMV, el regulador borsari, es va referir a l'engany comptable com «una problemàtica internacional i inherent a l'ésser humà que hi és des que existeix la comptabilitat».

Segons l'expert, hi ha tres factors que, acumulats, porten a la comissió d'un frau: la motivació, la racionalització i l'oportunitat, és a dir, una situació que permet defraudar amb un nivell de risc baix, cosa que, segons Amat, és menor als països nòrdics que als del sud d'Europa.

El professor va relatar que «els fraus comptables són com els robatoris, existeixen i existiran sempre». De la crisi econòmica, dels excessos i dels 'cracks', va opinar, hem après una cosa: la sofisticació del mètode, cosa que va néixer després de la crisi de l'any 29, per la qual cosa les empreses cotitzades van començar a tenir l'obligació d'auditar els seus comptes.

No obstant això, aquesta obligació tampoc va impedir l'últim bloqueig de l'economia, produït el 2008 amb la caiguda de Lehman Brothers, l'origen de la qual, segons Amat, està lligat al maquillatge comptable, ja que l'entitat havia estat transferint préstecs escombraries de clients insolvents a filials de les Illes Caiman, uns títols que no valien res i que van costar a la companyia milions en pèrdues.

Amat va explicar que la majoria de fraus comptables surten a la llum gràcies a delacions, encara que creu que els reguladors han de prestar especial atenció a comptes de resultats que mostrin, per exemple, una reducció de botigues o de plantilla en paral·lel amb un augment de vendes, elevades xifres de deute o grans diferències entre el benefici net i els diners en caixa.