El deute públic a Espanya va desbocat i les comunitats amb pitjor panorama exigeixen solucions, però en això, de nou, hi ha discrepàncies. Fixar una quitança al deute que han contret les autonomies és de moment una possibilitat, encara que per ella liciten

ja amb força alguns governs. La Comunitat Valenciana és la que es pronuncia més clarament a favor de condonar un percentatge del deute acumulat. Quin seria aquest percentatge ens portaria a la fase següent de la negociació; seria donar el segon pas sense haver donat el primer. Ara toca debatre sobre la quitança: És necessària? És convenient?

El conseller valencià d'Hisenda, Vicent Soler, va arribar a assegurar que simplement aconseguir que el ministre Cristóbal Montoro no descarti l'opció és ja de per si un èxit. Més enllà de les variants polítiques, la valenciana és la comunitat més endeutada d'Espanya, un 42,5 per cent del PIB autonòmic (gairebé 44.000 milions d'euros), el que s'explica en gran

mesura per l'infrafinançament històric que ve denunciant el Govern del socialista Ximo Puig.

La seva veïna del sud, Múrcia, coincideix en les causes de l'expansió irrefrenable del deute, però no és tan contundent sobre la solució. Al deute a l'autonomia (de 8.300 milions d'euros, un 29 per cent del seu PIB) li ha passat el que a altres comunitats, i el Govern murcià ho explica, igual que València, denunciant el seu històric infrafinançament. Es resumeix així: arriba la crisi, baixen els ingressos, baixen els recursos i sorgeixen els problemes per finançar serveis com la sanitat, l'educació o la dependència.

Què han fet les autonomies? Demanar diners del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) dissenyat per Montoro i endeutar-se. Sense abandonar el Mediterrani, l'Executiu balear afirma que la condonació del deute és «una compensació raonable» a causa d'aquest «insuficient finançament» que la crisi, a més, ha agreujat.

Per part seva, Catalunya ha estat anys suportant un pes excessiu del deute, i també fa anys que es posa a dieta. El resultat és que ha aconseguit alleugerir aquest llast, com li reconeix el Banc d'Espanya, però el percentatge es troba en el 35,4 per cent del seu PIB, assenyala la AIReF. No obstant això, el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, va afirmar el passat 30 de març que no té gaire clar que la quitança sigui la solució.

El front mediterrani, per tant, no apareix cohesionat en aquest

aspecte, però no gaire lluny sorgeixen adhesions a la quitança, com a Castella-la Manxa. Per altra banda, hi ha els Executius autonòmics que no veuen malament la quitança, tot i que amb «peròs». Andalusia, per exemple, la defensaria sempre que estigui supeditada a l'eliminació dels interessos del FLA, fet que no comparteix Castella i Lleó, que vol fixar un llindar de condonació de deute sobre el volum total d'aquest, no només sobre el que es derivi de l'esmentat Fons.

El PP governa a La Rioja i també es mostra obert a analitzar la possibilitat de la quitança. La seva posició, però, està guiada pel consens, així que condonació, sí, però amb el màxim grau d'acord. Similar és la posició de Cantàbria, partidària de parlar sense apriorismes. «És temps de suggeriments», apunten les seves fonts.