El procés de regularització cadastral iniciat el 2013 per descobrir béns immobles ocults i incorporar-los a la tributació està tenint efectes molt desiguals a les comunitats autònomes, la qual cosa reflecteix també d'alguna manera el nivell de control i disciplina urbanística amb què operen els respectius ajuntaments. Els resultats de l'anomenat cop de cadastre són molt dispars. A les comarques gironines es van detectar 24.899 habitatges. Entre Figueres i Sant Feliu de Guíxols, amb més de 2.700 regularitzacions cadascun, ja sumen un 22% de les noves construccions detectades. Mentre en el conjunt d'Espanya els inspectors detecten com a mitjana 499 béns ocults per ajuntament, en el cas de Girona es troben una mica per sota, concretament 323 immobles per municipi. Per contra, en comunitats com La Rioja, Aragó o Castella i Lleó no se n'identifiquen més de 150 per ajuntament.

Fa ja quatre anys, el Ministeri d'Hisenda va emprendre una campanya especial de rastreig per descobrir noves construccions, ampliacions, rehabilitacions, canvis d'ús, naus agràries i fins i tot piscines que estaven sense declarar i per les quals els propietaris no pagaven cap tributació, ja que escapaven al control municipal i no se'ls aplicava l'IBI. Però una vegada descoberts mitjançant inspeccions oculars i fotografies aèries, el Cadastre els incorpora al seu registre perquè d'ara endavant estiguin subjectes a l'abonament de l'IBI, deixant en mans dels municipis si volen aplicar o no una multa per edificar sense llicència. El procediment és el següent: després d'identificar-se la nova construcció o el canvi d'ús, el propietari rep una carta del Ministeri d'Hisenda informant-lo del seu descobriment, al mateix temps que se li trasllada que haurà de pagar una taxa de 60 euros per regularitzar-lo. A l'any següent s'actualitzarà el rebut que paga per l'IBI incorporant les propietats per les quals fins ara no tributava. I a més queden obligats a abonar els endarreriments -uns 286 euros de mitjana.

Segons el balanç detallat difós aquesta setmana per la Direcció General del Cadastre amb els resultats obtinguts en 2.877 ajuntaments de tot Espanya, en total els inspectors han destapat gairebé 1,5 milions d'immobles sense declarar, dels quals 1,126 milions són béns urbans i la resta, una mica més de 310.000, de naturalesa rústica. Per cada municipi es van descobrir de mitjana 499 béns ocults, però mostrant grans diferències segons la comunitat de què es tracti. Les autonomies amb més irregularitats són Múrcia, amb 1.917 immobles detectats per municipi, i Canàries, amb 1.338, que superen Galícia, que se situa en 1.172 noves construccions. A l'extrem oposat hi ha La Rioja amb 87, Castella i Lleó amb 129 i l'Aragó amb 149.

En termes absoluts, el nombre més alt de béns ocults sense declarar es va trobar a Andalusia, amb més de 270.000, seguida de Catalunya, amb 109.028. Darrere seu ja apareix Galícia i València, amb 105.271.

A Catalunya s'han analitzat 364 municipis amb un resultat de 109.028 noves construccions, fet que dona una mitjana de 299 per cada municipi, molt per sota de la mitjana espanyola de 499. En el cas català destaca que un 10% de les regularitzacions són piscines, de manera que se situa com a tercera comunitat darrere de Múrcia i les Illes Balears i seguida molt a prop de València. Dels més de 109.000 immobles descoberts a Catalunya, un 30,93% corresponen a noves construccions, un 33,67% a ampliacions i rehabilitacions, mentre que un 25,19% són reformes o canvis d'ús.

Pel que fa a Girona, s'han revisat 77 municipis, on s'han detectat 24.899 immobles nous, 23.111 dels quals són immobles urbans, i prop de 1.800 són en terreny rústic. D'aquests gairebé 25.000 habitatges, un 49% són ampliacions i rehabilitacions i un 27% són noves construccions. Les poblacions amb més immobles regulartitzats són Figueres i Sant Feliu de Guíxols amb 2.761 i 2.760 immobles detectats. Castelló d'Empúries, Calonge, Olot i Caldes de Malavella van a continuació en el rànquing amb més de 1.000 regularitzacions. Entre les primers poblacions es troben molts nuclis de la costa. Malgrat això, els pobles amb més percentatges de piscines regularitzades es troben a l'interior i habitualment en zones d'urbanitzacions, com Sant Julià de Ramis, amb un 38%, Riells i Viabrea amb un 26% i Vilafant amb un 24%.

Llambilles, Palau-sator, Fontanilles, Mollet de Peralada i la Tallada d'Emporda són els municipis on més noves construccions s'han detectat en percentatge. En el cas de Llambilles arriben fins a un 75% més de noves edificacions ocultes al Cadastre.