12 de juny de 2017
12.06.2017

Benefici i cost de la renda bàsica universal

Una prestació com la que posen en pràctica Finlàndia i Holanda reduiria a menys d´una quarta part la pobresa més severa a Catalunya, però obligaria a set de cada deu contribuents catalans a tributar més del que ho fan ara per equilibrar les rendes

13.06.2017 | 07:12
Benefici i cost de la renda bàsica universal

L´OCDE, fòrum multilateral que reuneix la majoria dels països rics i en l´ADN dels quals hi ha la defensa de l´economia de mercat, acaba de suggerir als seus membres que explorin, com ja estan fent Finlàndia i Holanda, la possibilitat d´establir una renda bàsica universal com a eina per reduir els nivells de pobresa. Que un dels principals clubs del món capitalista faci aquesta proposta parla de la inquietud que generen en les democràcies occidentals fenòmens com l´avanç de la desigualtat econòmica i els riscos per a l´ocupació que s´associen a la nova revolució tecnològica.

La posició de l´OCDE revela així mateix que la defensa d´una prestació així no és patrimoni exclusiu dels partits de l´esquerra (a Espanya, Podem la va portar al seu programa electoral). Més aviat, entre els autors intel·lectuals d´alguna de les modalitats de renda bàsica sobre les quals es discuteix des de fa dècades hi ha personatges com l´economista nord-americà Milton Friedman (1912-2006), icona del neoliberalisme i autor el 1962 d´una proposta per garantir uns ingressos mínims a tots els individus mitjançant una reforma de l´IRPF (creació d´un impost negatiu de la renda).

La viabilitat s´examina en un recent treball, publicat per l´Institut d´Estudis Fiscals, que per al cas de Catalunya llança aquestes conclusions: amb una renda bàsica universal de 5.155 euros anuals per adult (1.547 per nen), la pobresa severa es reduiria gairebé un 77% (del 7,1% a l´1,6,% de la població) i es produiria una retallada«potent» (del 20,5%) en l´índex de desigualtat; aquests resultats s´aconseguirien després d´una reforma de l´IRPF que transferiria més proporció de renda de les classes mitjana i alta cap a persones amb menors recursos i que, segons els càlculs comentats, faria que el 35% dels contribuents catalans actuals tinguessin més ingressos, mentre que el 65% els veuria minorats en haver de tributar més.


Bàsica, universal i incondicionada

La renda que es planteja en aquest informe (obra dels economistes Amadeo Fuenmayor i Rafael Granell, de la Universitat de València) i també la que defensa la plataforma Xarxa Renda Bàsica (participada pels també economistes Daniel Raventós i Jordi Arcarons, entre altres) es concep com un ingrés monetari al qual té dret tot individu amb independència de la seva situació econòmica o familiar.

Al contrari que altres subsidis i ajudes, la renda bàsica la rebrien igual a través de l´IRPF un milionari o un aturat sense recursos.

Les quanties proposades solen coincidir amb els límits estadístics que marquen el llindar de la pobresa (uns 7.500 euros anuals per adult), encara que altres autors usen com a referència l´ajuda social més grossa no contributiva (cas d´una pensió assistencial) que existeix ara (els 5.155 euros abans citats).

D'on surten els diners?

El cost total d´una renda bàsica per a Espanya s´ha arribat a calcular en més de 280.000 milions d´euros, si bé d´aquesta xifra caldria descomptar, entre altres, els costos d´altres prestacions que desapareixerien. Crear la renda bàsica comporta, segons els dissenys que es manegen a escala teòrica, suprimir totes les altres prestacions que siguin de quantia inferior (pensions assistencials, subsidis d´atur, habitatge, beques...).

Les pensions i les prestacions de desocupació amb quanties superiors es mantindrien, però descomptant-ne la renda bàsica que la persona rebria a través de l´IRPF. L´estalvi en totes aquestes partides seria de fins a 92.000 milions, inclosos 2.400 milions de les despeses administratives que es podrien suprimir (les de tramitació, verificació i control de les ajudes actuals).

La resta dels recursos sortirien d´una reforma integral de l´IRPF que pot resumir-se així: supressió de totes les reduccions, deduccions i bonificacions actuals, que serien reemplaçades per un mínim exempt únic i igual per a tots els ciutadans, i aplicació sobre els restants ingressos de qualsevol procedència (treball, pensions, activitats econòmiques, estalvi...) d´un tipus de gravamen també únic del 49% o del 50% (segons diferents propostes).

Guanyadors i perdedors

Els economistes de la Xarxa Renda Bàsica vaticinen una retallada dràstica de la pobresa amb la seva proposta d´ingrés mínim garantit de 7.400 euros anuals. I defensen que això seria possible amb un sobrecost per a l´Estat d´uns 24.000 milions d´euros, equivalent a 2,4 punts de PIB i per tant «assumible».

La seva fórmula es basa en l´exigència de més esforç fiscal d´una part de la classe mitjana i dels més acabalats. Segons els seus comptes, prop del 80% dels ciutadans tindria guanys de renda, i els perdedors (els que perdrien renda respecte a la situació actual en tributar més) serien els que ara ingressen per sobre de 31.000 euros bruts a l´any.

Però els efectes d´una renda bàsica universal i dels canvis en l´IRPF que comporta no són homogenis dins d´Espanya. Segons l´informe de l´Institut d´Estudis Fiscals sobre l´exemple d´una prestació de 5.155 euros, les comunitats més beneficiades (les que tindrien una proporció més alta de contribuents guanyadors respecte a la situació precedent) serien Múrcia, Extremadura i Andalusia, comunitats amb salaris baixos i altes taxes de pobresa.

A Catalunya els gairebé 2 milions de persones que més ingressos declaren (el 65% de les quals van tributar per IRPF el 2013, any de referència en l´estudi) sortirien perdent, en quedar obligades a tributar més, i la renda agregada de la comunitat es reduiria per això en 4.828 milions d´euros. Seria el preu per situar l´índex de pobresa en un dels nivells més baixos d´Europa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema