Els beneficiaris de rendes mínimes d'inserció -prestacions de les comunitats autònomes per a persones sense ingressos i en risc d'exclusió social- van augmentar un 28% a l'exercici 2015, fins a 789.672 perceptors, mentre que la despesa mitjana anual per beneficiari va créixer un 1,48%, fins a 1.514,2 euros. Són dades recollides pel Consell Econòmic i Social (CES) en la seva última memòria anual, en la qual posa de manifest la necessitat d'una major coordinació entre les administracions per reforçar unes ajudes que no constitueixen un veritable sistema de protecció social, sinó una xarxa de prestacions que varien d'una regió a una altra. El País Basc és la comunitat autònoma que més despesa va dedicar a l'abonament de la renda mínima d'inserció, amb 3.236 euros per cada beneficiari el 2015, davant dels 514 euros de Castella-la Manxa, en tant que la despesa total en el conjunt de l'Estat va ser de 1.359 milions, un 16,5% més que un any abans.

La quantia mínima mitjana per titular i mes va créixer el 2015 fins

als 435,80 euros, gairebé un 4% més, després de dos anys de descens que van trencar amb la dinàmica creixent registrada des de 2002, mentre que la quantia màxima mitjana per unitat familiar i mes també va créixer, un 1%, fins 671,54 euros. La quantia de la renda també canvia per autonomia, des dels 648,60 euros per titular i mes de Navarra fins als 300 euros de Ceuta i Múrcia. La memòria elaborada pel CES explica que els anys de crisi han deixat «profundes seqüeles» en la població, tot i la millora de l'economia i l'ocupació.