El perfil de l'autònom ha evolucionat des de l'inici de la crisi el 2008 cap a un emprenedor cada vegada més gran, amb protagonisme absolut dels majors de 40 anys, i més centrat en activitats professionals, com administratives, sanitàries i científiques. Les dades facilitades pel Ministeri de Treball i Seguretat Social -que se centren en els autònoms persones físiques, aquells que realitzen la seva activitat de manera individual sense pertànyer a cap societat- revelen que els treballadors per compte propi són cada vegada més grans. D'aquesta manera, el 2008, el 66% dels autònoms superava els 40 anys, un percentatge que ha augmentat en més de 5 punts, fins a arribar al 71,6% el 2017.
El president de la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), Lorenzo Amor, va atribuir aquest envelliment a la crisi econòmica, ja que, segons va explicar, molts treballadors majors de 40 anys «van ser expulsats del mercat laboral i no van tenir més remei que treballar per compte propi»
Per la seva banda, el secretari general de la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA), Eduardo Abad, va assegurar que aquest canvi és una «evolució natural», ja que en els últims anys s'havia produït un «boom de l'emprenedoria» en el qual molts joves sense experiència entraven al mercat per compte propi, a causa de la precarietat laboral i impulsats per la tarifa plana de cotització a la Seguretat Social de 50 euros. «No tothom pot ser autònom», va puntualitzar Abad.
Segons les dades de Treball, cada vegada menys joves menors de 25 anys estan optant per treballar per compte propi, ja que han passat de representar el 2,5% del total a una mica menys del 2%. És a dir, en els últims 9 anys, Espanya ha perdut 16.063 joves autònoms. Aquest fenomen, segons el parer d'Amor, estaria explicat per l'actual conjuntura econòmica espanyola, ja que en millorar les expectatives laborals, «és obvi que un jove prefereix treballar per compte d'altri en lloc de propi».
No obstant això, l'edat no ha estat l'únic canvi que han adoptat els autònoms en els darrers anys, ja que també ha evolucionat lleugerament els principals sectors econòmics als quals dediquen la seva activitat. Des del 2008, els principals sectors amb tradició autònoma com la indústria, l'agricultura, el comerç, la construcció i l'hostaleria han perdut autònoms a favor de les activitats professionals, que guanyen terrer entre els treballadors per compte propi.
El president d'ATA va considerar que l'auge de les activitats professionals entre els autònoms es deu al fet que les empreses han passat de tenir certs treballadors a la plantilla a subcontractar aquests serveis, de manera que «l'activitat de l'autònom està canviant».
En els últims nou anys, Espanya ha perdut un total de 224.211 autònoms persones físiques, una dada que ja mostra certa recuperació des del pitjor moment de la crisi, ja que en el primer trimestre del 2013 es va marcar el mínim d'aquest període amb una mica menys d'1,9 milions d'autònoms. Des d'aquell moment, s'han recuperat un total de 101.428 llocs de treball autònoms, fins a arribar als prop de dos milions que es van registrar al juliol de 2017.
Aquesta millora resulta «enganyosa» per al secretari general d'UPTA, perquè segons la seva opinió hi ha una «bombolla de l'emprenedoria» que, a través de les bonificacions establertes per la Seguretat Social, permet entrar al mercat autònom persones que no troben feina en el mercat per compte aliè.
Bombolla emprenedora
«La bombolla de l'emprenedoria és quelcom que existeix, (...) la gent sense feina entra en l'autoocupació perquè com que existeix la tarifa plana de 50 euros sembla que és molt senzill posar-s'hi i provar sort», va assegurar Abad.
Pel que fa al futur dels autònoms, Amor va preveure que continuï l'auge de les activitats professionals en detriment dels sectors tradicionals, mentre que Abad va defensar la necessitat de l'emprenedoria de qualitat davant de la quantitat.
