stem començant la verema, recollint el fruit d'una temporada que no ha passat desapercebuda. En la collita han influït poderosament tres fenòmens meteorològics: les gelades del mes d'abril, les llargues temporades de calor i la baixa precipitació. Per aquests i altres motius em sembla oportú comentar un informe internacional sobre la vinya i el vi. El president de l'Oficina Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), Jean-Marie Aurand, va presentar a finals del mes de maig, en ocasió del 400 Congrés Mundial de la Vinya i el Vi una actualització del balanç global del sector vitivinícola, en el qual es reflecteix la posició que ocupa aquest país en superfície, producció de raïm, producció de vi, consum intern i comercialització en l'àmbit mundial.
Els cinc primers països amb major plantació de vinya van representar per si sols la meitat de la superfície vitícola mundial. Per aquest ordre, Espanya, amb un 14% del total, i 975.000 ha, amb un augment de 6.000 hectàrees (ha), va continuar ocupant el lideratge internacional, seguit per la Xina, amb l'11% del total i 847.000 ha plantades, amb un increment de 141.000 ha França, amb 10% i 785.000 ha, amb un descens del 7.000 ha, seguit per Itàlia (9% i 690.000 ha, amb 22.000 ha menys) i Turquia (7%, amb 480.000 ha i 17000 ha menys).
Durant l'any passat, la producció mundial de raïm va arribar als 77 milions de tones, amb un descens de l'1,94% i d'1,5 milions respecte a l'any anterior. No obstant això, la tendència de les collites des de l'any 2000 continua sent alcista. Un 39,6% de la producció global disponible de raïm va anar a transformació i elaboració de vi, most o suc, amb gairebé 40 megalitres (Ml), mentre que pràcticament 34 Ml es van destinar al seu consum per fresc com raïm de taula. Un 39% de la producció mundial de raïm en 2016 va ser produïda a Europa; un 34% a Àsia i un 18% a Amèrica. Xina, amb 14,6 milions de tones, va ser el primer productor de raïm amb diferència, amb un 19% del total mundial i Espanya, amb 6 Ml (87% per a vi i 5% per a taula) ocupa el cinquè lloc en l'escala mundial.
Segons l'esmentat estudi, de les 10.000 varietats de vinya conegudes al món, 13 representen més d'una tercera part de la superfície mundial de vinya, entre les quals hi ha l'ull de llebre, i amb prou feines 33 varietats ocupen la meitat d'aquesta massa vegetal.
L'OIV estima en aquesta nova actualització de previsions que la producció mundial de vi el 2016 va arribar als 267 milions d'hectolitres, amb un descens del 3% i de 9 milions pel que fa a la de l'any anterior. A causa de la persistència de condicions climàtiques difícils, que van afectar les veremes de diversos països productors.
Les dades de què disposa l'OIV mostren un lleuger augment del 0,4% del consum mundial de vi durant l'any passat, amb una ingesta pel voltant d'1 milió d'hectolitres més, estimant-se globalment en 241 milions d'hectolitres amb els països tradicionalment consumidors persistint en el retrocés o estancament d'aquests últims deu anys, en benefici dels nous pols de consum. Cal destacar la gran concentració del consum mundial de vi, ja que només cinc països van consumir gairebé la meitat de la producció total, amb els Estats Units al capdavant, i que es va confirmar ja en el passat any com a primer consumidor mundial. Espanya, (4,1% del total) es va situar en el setè lloc com a consumidor.
Contra el que molts pensen, Espanya es va situar en el lloc 132 dels principals consumidors de vi per càpita, amb uns 25,4 litres, lluny dels 54 litres per persona i any de Portugal, que va liderar aquesta classificació. L'OIV observa que en aquests últims anys s'ha produït un progressiu increment de la internacionalització del sector del vi, ja que cada vegada es consumeix més fora del país de producció.
La relació el 2014 entre exportacions i consum va ser del 43%, és a dir, aquest percentatge de consum procedia en aquest any de les vendes de l'exterior, enfront del 16% del consum de raïm fresc de taula i el 63% dels raïms pansificat. L'any 2000, les exportacions eren l'origen del 27% del consum intern de vi, un 19% del consum de raïm de taula i el 58% del consum de panses.
El sector vitivinícola espanyol té potencial per créixer molt més en valor afegit a l'exterior, sense descuidar el seu volum, i per augmentar el seu baix consum per càpita a l'interior, després d'anys de canvi, en què aquesta beguda ha estat substituïda sobretot per la cervesa, més moderna i, potser, més adaptada als nous temps.
L'Organització Internacional de la Vinya i el Vi es va crear l'any 2001 i està formada per 46 estats d'arreu del món. Entre ells hi trobem els màxims productors mundials de vi els darrers anys: França, Espanya, Itàlia, Nova Zelanda, Estats Units, Índia, Austràlia, Xile, Argentina, Brasil, Mèxic i Rússia entre d'altres.
