Mentre la gran majoria de les famílies encara té problemes per arribar a fi de mes i una gran part dels treballadors segueix amb el sou pràcticament congelat, la millora econòmica està afavorint que el nombre de rics de Catalunya no deixi de créixer. Almenys així es desprèn de l'última estadística sobre l'Impost del Patrimoni que va publicar l'Agència Tributària dimarts i que assenyala que el 2015 -l'últim exercici amb dades tancades- la xifra de ciutadans obligats a satisfer aquest tribut, que grava exclusivament els que tenen més capital, va augmentar en gairebé 1.600 persones, 1.560 per ser exactes. O dit d'una altra forma, que en només any el nombre «oficial» de rics a Catalunya es va incrementar un 2,19%.
L'impost es va recuperar el 2011 a les comunitats autònomes, una nova font d'ingressos per fer front als estralls que va causar la crisi en les arques públiques. Les dades donen arguments als qui critiquen que la recuperació econòmica no s'està distribuint de forma homogènia entre tota la població.
Així, en total ja són 72.716 els contribuents catalans obligats a tributar per la riquesa que acumulen, la qual cosa significava fins al 2015 que posseïen un patrimoni net (a grans trets, el valor de les seves possessions menys l'import dels seus deutes) d'almenys 500.000 euros. Entre totes les grans fortunes catalanes que tributen per aquest concepte han acumulat 7.000 milions d'euros més en només un any.
Primera en contribuents
Per darrere de Catalunya se situa la Comunitat Valenciana, amb 19.616 rics i Andalusia, amb 17.700 rics; Madrid, amb 16.977 (encara que en el cas de la capital només presenten declaració els qui posseeixen més de dos milions en béns perquè l'impost està bonificat al 100%), o l'Aragó, amb 9.819. En l'altre costat, les regions amb menys ciutadans acabalats són Extremadura, amb 907 contribuents per Patrimoni, i La Rioja, amb 2.207.
Quant a l'import de les fortunes declarades per les classes altes, el 2015 la mitjana catalana es va situar en 31.616 euros, més de 300 euros més que un any enrere. Això col·loca als rics catalans lleugerament per sota de la mitjana de l'Estat, que assoleix els 2.333.493 euros, i molt lluny dels 8.854.643 que declara cadascun dels rics madrilenys, els que posseeixen, fortunes més grans, segons les dades de què disposa l'Agència Tributària.
La xifra de catalans que aconsegueixen els nivells necessaris per fer front a l'impost també va a l'alça. Són 1.560 més, una alça del 2,19% en relació amb la campanya anterior. La pujada és una de les més altes d'Espanya, que registra un ascens del 3,7%, malgrat que hi ha algunes comunitats que arrosseguen una caiguda en el nombre de grans patrimonis, com ocorre a Extremadura o Astúries, ambdues amb reduccions per sobre del 4%. No destaca tampoc Catalunya en l'evolució del valor mitjà declarat per cada milionari. Són 2,3 milions d'euros, després d'un augment del 2,15% -el total estatal ronda l'1,1%-, la qual cosa deixa una altra vegada la comunitat en la sisena posició del rànquing regional.
Prop del 19% del patrimoni d'aquest selectiu grup de residents a Catalunya es concentra en immobles. Sobretot en sòl urbà: 33.691milions d'euros, un 3,8% més que l'any anterior. Els de naturalesa rústica valen 529 milions d'euros.
Els béns, incloses edificacions, vinculades a una activitat econòmica representen l'1,7 % de la cartera dels més afortunats de Catalunya. Al voltant de 3.062 milions d'euros.
El cabal mobiliari, com és habitual, assumeix el pes més gran de totes les propietats. Una mica més de 7 de cada deu euros. Particularment, les participacions en empreses. Les accions en companyies cotitzades ascendeixen a 39.168 milions d'euros, després d'un increment anual del 73%; les de firmes que estan fora de mercats de negociació aconsegueixen gairebé 88.000 milions d'euros.
