La majoria de les empreses espanyoles encara no compten amb polítiques internes que regulin l'ús de les xarxes socials entre els seus treballadors, fet que genera un buit legal i davant el qual els experts els recomanen comptar amb un protocol específic que serveixi de referència en aquests assumptes. Arran del debat per la independència de Catalunya, la diputada de Ciutadans Inés Arrimadas va rebre un seguit d'insults per part d'una usuària de Facebook, després del que la immobiliària Tinsa, empresa on treballava la dona, la va acomiadar, obrint el debat sobre si es tracta d'un acomiadament improcedent o no.

Un expert en dret laboral, que vol mantenir l'anonimat, afirma que és molt complicat defensar la procedència d'un acomiadament per comentaris abocats a les xarxes socials sense una política específica sobre el tema. Segons la seva opinió, l'empresa hauria d'acreditar davant el tribunal que el treballador li ha causat un dany a la seva imatge que pot repercutir en la seva activitat comercial.

Així mateix, considera que les empreses han de prendre consciència de la necessitat d'establir uns paràmetres clars perquè el treballador «sàpiga què ha de dir i què no» a les xarxes socials i les seves conseqüències. En aquest sentit, les fonts jurídiques adverteixen que les empreses tenen l'obligació d'implantar una política que sigui proporcionada i que mai limiti la llibertat d'expressió dels seus treballadors.

L'actual legislació espanyola no compta amb una regulació específica de l'ús de les xarxes socials fora de l'horari de treball i les possibles conseqüències d'una mala «praxi», i la via han de ser protocols interns de les companyies. No obstant això, en cas que l'empresa no disposi d'aquestes polítiques, hi ha diversos elements a tenir en compte a l'hora de justificar la procedència d'un acomiadament per aquests motius.