04 de novembre de 2017
04.11.2017

Qüestions sobre la pac

04.11.2017 | 07:26

om s'ha anunciat en aquest mes de novembre, el comissari europeu d'Agricultura, Phil Hogan, presentarà la seva proposta de reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC). Un document del qual ja s'han filtrat algunes de les qüestions que es presentaran als Estats membres i entre les quals destaca que es proposa un pagament màxim d'entre 60.000 i 100.000 euros per beneficiari, una major intervenció dels governs nacionals en el control de la seva aplicació que rebaixaria la càrrega administrativa relacionada amb la UE i noves mesures de suport per al relleu generacional i a la sortida dels agricultors més veterans. Esperarem que es produeixi aquesta presentació.

D'altra banda el 12 d'octubre es va arribar a l'acord polític assolit entre el Consell de Ministres de la Unió Europea i el Parlament Europeu sobre la revisió intermèdia de la PAC, tot esperant la propera reforma prevista per després del 2020. L'eurodiputada del PP Esther Herranz, persona que considero qualificada i que conec personalment, ha qualificat de «molt satisfactori» l'acord polític assolit. «L'acord agrícola recull gran part de les reivindicacions espanyoles, com l'augment de les ajudes als joves agricultors i la fi de les penalitzacions als ramaders de les zones de deveses, igual que facilita l'aplicació de les exigències ecològiques introduïdes després de la darrera reforma agrària», va destacar Herranz. Una de les grans batalles d'aquesta negociació per al nostre país, segons Herranz, ha estat millorar la definició de pastures permanents, ja que no cobria a les pastures mediterranis, com les deveses, amb abundància d'espècies llenyoses, el que es va traduir en penalitzacions injustificades als ramaders espanyols. El Ministeri d'Agricultura ha ultimat un esborrany del projecte de Reial Decret que introduirà modificacions en la PAC 2018. Es preveu que s'aprovi i publiqui en pròximes dates. Algunes de les novetats que s'hi inclouen:

– A la sol·licitud caldria indicar expressament si sobre els recintes de pastures es va a realitzar producció basant pasturatge (a dent o sega) o només manteniment mitjançant alguna de les pràctiques establertes.

– Només es podria fer pasturatge a les terres que serveixin per a pastures, on herbes i altres farratges herbacis no han predominat tradicionalment.

– Fins ara, les parcel·les declarades en guaret, o només «en manteniment», durant tres o més anys consecutius es consideraven en situació de risc. Com a novetat es consideraria també aquesta situació de risc quan totes les parcel·les de l'explotació es declarin «en manteniment».

– Es recorda que caldria presentar confirmació del compromís de participació en el règim de petits agricultors i mantenir un nombre d'hectàrees admissibles com a mínim igual al nombre de drets activats.

– No s'aplicaria peatge en el cas de venda o arrendament dels drets sense terres quan es realitzi en benefici d'agricultors joves que tinguin dret al pagament complementari per a joves.

– Es permetria la sembra de cultius fixadors de nitrogen (lleguminoses o proteaginoses) barrejats amb altres cultius, sempre que predominin els primers, en les superfícies d'interès ecològic (SIE).

– Es prohibeix l'ús de productes fitosanitaris en les SIE productives o amb potencial productiu, incloent els guarets, havent de signar el sol·licitant una declaració responsable que coneix aquesta prohibició.

– Es permetria una coberta vegetal verda (incloent la sembra de barreja de llavors de flors silvestres) en els guarets.

– Els agricultors podrien seleccionar en cada campanya els codis dels drets que desitgen utilitzar, a efectes de la justificació dels drets de pagament.

– Es ampliaria el termini de comunicació de les transferències de drets, podent-ne realitzar entre l'1 de novembre (o la data que decideixi la CA, com a molt tard la d'inici del termini de sol·licituds) i el 31 de maig.

– Les CA podria obrir una revisió prèvia de la sol·licitud abans de ser definitiva, a fi de poder modificar-la i així evitar errors o incompliments que podrien derivar en sancions.

– El Mapama podria ampliar el període de sol·licitud de la PAC en una o diverses CA a petició de les mateixes.

– Els purins no podrien aplicar-se en les superfícies agrícoles mitjançant sistemes de plat o ventall ni canons, però les CA podrien establir excepcions segons les característiques específiques de les superfícies afectades. Els fems sòlids haurien enterrar després de la seva aplicació, en el menor termini de temps possible.

Cal recordar que el Consell, el Parlament i Comissió Europea estan debatent una reforma de la normativa sobre la PAC que s'aplicaria el 2018, que està inclosa en el Reglament Omnibus. Aquest Reglament podria aprovar-se al gener pròxim, per la qual cosa es podrien incorporar altres modificacions del RD. El camp català ha participat en les protestes independentistes. Des dels cercles que donen suport a la independència s'ha destacat que la seva mobilització ha estat decisiva en aquest procés sobiranista. Ara, les principals organitzacions agràries catalanes, com UP i JARC, semblen que donen un pas més i sense posicionar-se directament i amb molts matisos, deixen clar que no els fa por una Catalunya independent, encara que això comporti perdre les ajudes de la PAC. Potser als dirigents d'aquestes entitats no els fa por, però: als milers de petits agricultors que entre els seus principals ingressos estan les ajudes de la PAC? Els ho han preguntat?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema