18 de novembre de 2017
18.11.2017

Denuncien que només un 42 per cent de les dones espanyoles cobren pensió

Les prestacions de les fèmines són un 37 per cent inferiors de mitjana que les dels homes, i dues terceres parts estan per sota del salari mínim

18.11.2017 | 02:28

Només un 42% de les dones cobra pensió a Espanya, davant del 87% d'homes, i és de mitjana un 37% inferior a la d'aquests, va denunciar la doctora en Economia Júlia Montserrat en una jornada sobre pensions dignes organitzada pel Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia a Barcelona. L'economista va afegir que del total de les pensions que cobren les dones, dues terceres parts són inferiors al salari mínim interprofessional, que és de 707,60 euros.

Montserrat, que és membre del comitè científic de l'informe Foessa, va atribuir aquest greuge al «paper de cuidadora» que tradicionalment ha tingut la dona. L'economista va recordar que el 2019 entrarà en vigor l'anomenat factor de sostenibilitat, un coeficient que s'utilitzarà per reduir les pensions «en funció de l'esperança de vida», un fet que l'economista considera una «injustícia total i absoluta».

«El desplaçament de les pensions públiques a les privades és l'objectiu», va postil·lar, ja que serà la conseqüència lògica de mantenir constant la despesa pública en pensions, en una situació d'envelliment de la població i, per tant, d'augment dels pensionistes.

El també doctor en Economia Miquel Puig va augurar que en 20 anys a Espanya «la població en edat de treballar es reduirà un 7%, i la població per damunt de l'edat de jubilació pujarà un 35%», fet pel qual va vaticinar que «no podem imaginar que les pensions es mantindran».

Malgrat això, matisa que aquesta tendència es podria revertir si millora la situació econòmica i, en aquest sentit, va enumerar tres elements que podrien fer-ho: un augment del PIB, una disminució de la població «madura» que es prejubila, i un increment de la productivitat per treballador.

Les projeccions revelen que es produirà un augment del PIB i, llavors, segons Puig, que és el director general del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, «serà qüestió de repartir millor» la riquesa per contrarestar la demografia, que és «terrorífica».

L'economista va considerar que els joves no podran pagar les pensions, però «n'hi haurà per a tothom si el país es posa a treballar», perquè en aquestes situacions es produeixen «miracles» com el «miracle espanyol» dels anys 60.

Montserrat va puntualitzar que les previsions d'Eurostat indiquen que les pensions baixaran entre un 30 i un 40% en 30 anys, malgrat que Espanya gasta en pensions de mitjana 1.926 euros per habitant, mentre que la mitjana de la Unió Europea és de 2.700.

El secretari confederal de Polítiques Públiques i Protecció Social de CCOO i advocat, Carlos Bravo, va opinar que el procés d'envelliment de la població espanyola requereix una inversió més gran en sanitat, ja que el 90% de la despesa sanitària es dona en els dos últims anys de vida.

Contràriament, segons Bravo, s'està reduint la part del PIB destinada a aquest sector, de manera que hi ha un «deteriorament de l'atenció» i, llavors, la població «substitueix» el servei públic pel privat: «S'està fent una privatització suau de la sanitat», va concloure.

L'advocat, que va ser professor de Dret del Treball i Seguretat Social a la universitat Carlos III de Madrid, va destacar que les pensions no només repercuteixen en la qualitat de vida dels més grans, sinó també en el conjunt de l'economia, a través de la demanda d'ocupació o els beneficis empresarials, per exemple.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema