El Tribunal Suprem ha dictaminat, tal com defensaven els bancs, que la simple referència d'una hipoteca a un índex oficial com és l'IRPH (Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris) no implica falta de transparència ni és un abús, fet pel qual no es pot anul·lar aquests contractes per aquesta simple raó. El ple de la Sala Civil de l'alt tribunal va tractar ahir la primera causa sobre una possible nul·litat d'una hipoteca per l'ús de l'IRPH, utilitzat per diverses entitats financeres espanyoles per calcular el valor de la quota mensual que han de pagar els clients.
La sala, que ja ha comunicat la seva decisió a les parts, ha adoptat el criteri dels bancs, en aquest cas Kutxabank, i ha resolt en contra de la nul·litat dictada en anteriors instàncies. La decisió del Suprem es va conèixer tot just setmanes després que transcendís la intenció de l'alt tribunal de tractar aquest assumpte de forma «preferent» donada la «litigiositat que està generant» l'IRPH als jutjats de tot Espanya i la «necessitat d'atendre amb rapidesa la funció unificadora» de la seva doctrina.
El recurs va ser interposat per Kutxabank després que tant la primera instància com l'Audiència Provincial d'Àlaba decidissin a favor de l'hipotecat i declaressin nul·les les clàusules referides a l'IRPH «per falta de transparència» i el caràcter «abusiu» tant de l'índex de referència principal com el substitutiu.
En concret, la sentència emesa per la secció primera de l'Audiència d'Àlaba ordenava la devolució de les quantitats cobrades en concepte d'interès remuneratori calculat sobre la base de l'IRPH per entitats o caixes a un particular que el 2014 va subscriure amb l'entitat una hipoteca per import de 250.000 euros amb un termini de 35 anys. Fins a la data no existia un consens al voltant d'aquest índex oficial, ofert per algunes entitats financeres com a alternativa a l'euríbor.
El maig passat, l'Audiència Provincial de Madrid es va sumar a la jurisdicció d'altres tribunals com el de Biscaia o el d'Àlaba, i anul·lava aquesta clàusula d'interès variable d'un contracte de l'antiga Caja Madrid, la qual va permetre que el seu client «seguís abonant altes quotes amb la imposició d'aquest índex» tot i conèixer que l'euríbor «cauria considerablement».
Segons els càlculs d'associacions de consumidors com l'OCU, a Espanya més de 500.000 persones compten amb una hipoteca d'aquestes característiques, el que implica pagar al voltant de 1.200 euros anuals més per a una hipoteca mitjana.
