El terme «xiringuito financer» defineix de manera informal aquelles entitats que ofereixen i presten serveis d'inversió sense estar autoritzades per fer-ho. Són perillosos perquè en la majoria dels casos l'aparent prestació d'aquests serveis és només una tapadora per apropiar-se del capital de les seves víctimes, fent-los creure que estan realitzant una inversió d'alta rendibilitat.

És important tenir clar que els elevats rendiments que ofereixen solen ser massa bons per ser certs: només són l'esquer amb el qual aconsegueixen que els inversors menys informats o més confiats els lliurin els seus estalvis. Quan no poden justificar les pèrdues, simplement desapareixen o canvien de nom. És a dir, no es tracta d'entitats més o menys solvents o amb majors o menors habilitats en la gestió financera. Senzillament, són estafadors.

Així, mentre les empreses autoritzades per prestar serveis d'inversió (societats i agències de valors, societats gestores de cartera, EAFI, bancs i caixes d'estalvis, etc.) estan sotmeses a les normes que regulen els mercats de valors i a estrictes controls per part dels organismes supervisors (CNMV i Banc d'Espanya), els «xiringuitos financers» actuen al marge de la legalitat. Això suposa que no estan registrats a la CNMV ni al Banc d'Espanya. Només les empreses registrades han obtingut del supervisor competent una autorització per prestar serveis de inversió, després d'acreditar el compliment de certs requisits (capital suficient, organització i mitjans adequats, etc.).

No estan adherits al Fons de Garantia d'Inversions o de Dipòsits, de manera que els inversors no estan protegits en cas d'insolvència de l'entitat no autoritzada. En definitiva, confiar en un «xiringuito financer» és una forma segura de perdre el capital, ja que no és possible recórrer a cap dels mecanismes de protecció de l'inversor que preveuen les disposicions legals. Quan es tracta de productes i serveis financers, cal ser molt previngut amb les ofertes i informacions rebudes, fins i tot encara que hagin estat sol·licitades o consentides. El frau financer a través d'Internet sol dur-se a terme mitjançant mitjans més sofisticats i amb un abast molt superior a l'habitual. L'spam és només un dels mecanismes possibles, ja que Internet ofereix diverses eines per difondre ofertes dubtoses o potencialment fraudulentes.