Hi ha empreses intel·ligents. Ho sosté el Massachussets Institute of Technology (MIT), amb seu a Cambridge, a la costa est dels Estats Units, una de les meques mundials de la innovació, de la investigació i de la ciència -del coneixement, en definitiva- posades al servei «del món del segle XXI», amb l'objectiu de fer «la humanitat millor».

Blue Prism, multinacional dedicada al desenvolupament de software per a processos de robòtica automatitzats és, a criteri del MIT, una de les cinquanta empreses més intel·ligents del planeta.

I ahir el director general de Màrqueting de la companyia, Pat Geary, va ser a Girona per parlar de la «transformació digital», per respondre la pregunta que plantejava la jornada Reinventa't Girona 2017, organitzada per l'Associació Espanyola de Directius (AED) en col·laboració amb el fòrum Tribuna de Girona a l'Auditori-Palau de Congressos de la ciutat: «L'empresa 4.0: més tecnològica, més humana?».

Geary observa en la «transformació digital» un «triple win contribueix a fer l'empresa «més eficient»; aporta «millors condicions laborals, millors habilitats i millors feines» als treballadors i permet servir, al cap i a la fi, «millors productes» als clients. Tothom hi guanya, va venir a dir, de manera que les empreses, grans, mitjanes o petites, de sectors tradicionals o start-ups (organitzacions emergents que habitualment tenen un fort component tecnològic), no han de témer els canvis que s'estan precipitant de la mà de l'anomenda «revolució digital».

Els robots, esclaus

Pat Geary recorre a l'etimologia per esvair els dubtes que puguin plantejar-se, encara, empresaris i, sobretot, empleats, quan senten parlar de la robotització.

«'Robot' és una paraula d'origen eslovac que significa 'esclau'», va recordar, per afirmar a continuació que les màquines desenvolupen tasques «repetitives i tedioses» per als humans, els quals, ben al contrari, s'han de centrar en «tasques que aportin valor afegit». I afegia: «en la nostra experiència no hi ha hagut pèrdues de llocs de treball sinó canvis de llocs de treball». La irrupció de la tecnologia, sosté el directiu de Blue Prism, canvia «la manera de funcionar dels negocis», però «no provoca retallades (de plantilles)».

«Futur de pirates?»

Compte, però, que no tot són flors i violes, advertia Javier García, membre del World Economic Forum Council on Emerging Technologies i fundador de Rive Technology i Celera: amb la transformació digital «es difuminarà la dicotomia entre ser emprenedor o empleat» i «els nòmades podran treballar on vulguin», en un mercat de treball marcadament líquid.

El perill, argumenta aquest expert, és que arribi «un futur de pirates» que posi en risc l'Estat del Benestar. Per evitar-ho cal, a ulls de García, un nou «pacte social» per a l'ocupació. «Si Uber [comapanyia que proporciona als clients serveis de transport privat i que s'ha convertit en el blanc de les ires dels taxistes de mig planeta] concentra la riquesa en quatre treballadors i la resta són autònoms»; aquí es planteja «una ruptura del pacte social».

Alfabetització

Elisa Martín, directora de Tecnologia i Innovació d'IBM per a Espanya, Portugal, Grècia i Israel, l'evolució tecnològica es tradueix en la «democratització dels recursos».

Ergo, «allò que fa una gran empresa ho pot fer una persona tot prenent un cafè».Ergo, Amb la transformació digital, sosté aquesta alta directiva, petites i grans corporacions disposen del «mateix nivell de tecnologia» que, això no obstant, per ser utilitzada correctament, requereix un procés d'«alfabetització» previ. Per parlar bé el llenguatge tecnològic s'ha de conèixer bé el codi, comp0sat d'elements que «van lligats a la ciència, la tecnologia, la creativitat i l'art», exposa Martín, de manera que «tots haurem de tenir un nivell bàsic en aquestes àrees», que considera «coneixements fonamentals».

Dos líders 4.0

Ivan Contreras és llicenciat en Educació Física; ha estudiat al MIT de Cambridge i és fundador i CEO del Grup Torrot, propietari del fabricant de motos Gas Gas, amb seu a Salt. Ha decodificat amb encert el nou llenguatge tecnològic de què parla la directiva d'IBM, fins al punt que a partir d'un esbós en un tovalló de paper ha creat un ecosistema digital que configuren una multinacional de components aeronàutics; una marca de motos i bicicletes elèctriques «connectades»; una plataforma pensada per oferir serveis de mobilitat i una empresa de motos de trial. Sor Lucía Caram ha aprofitat les eines digitals i l'entrellat de l'economia col·laborativa per impulsar la Fundació Rosa Oriol, que atén 4.500 famílies desafavorides. Dos exemples de líders 4.0.