Les comunitats autònomes de Madrid, Catalunya i les Balears són les més perjudicades per l'actual sistema de finançament autonòmic, segons un estudi publicat per l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) de la Universitat de Barcelona. La segona edició del Mapa del finançament Autonòmic de l'IEB, presentat ahir a Barcelona, ha conclòs que un ciutadà de la Comunitat de Madrid va comptar el 2015 amb 3.190 euros abans de l'anivellament autonòmic, xifra que es va reduir als 2.369 euros al final del procés, cosa que va suposar una reducció de fons del 25,7%.

Comunitats amb més recursos

A les Balears, un ciutadà va generar de mitjana 2.696 euros, però l'aplicació dels mecanismes d'anivellament i dels fons d'ajust del model van rebaixar aquesta quantitat als 2.379 euros, un 11,8% menys. A Catalunya, la xifra inicial va ser de 2.632 euros i aquesta va passar a ser de 2.370 euros, canvi que va suposar una reducció del 9,7%. Segons l'Institut d'Economia de Barcelona, aquestes tres comunitats són les úniques que comptaven amb una partida amb més recursos disponibles per habitant que la mitjana de l'Estat (2.387,41 euros) i que després de l'aplicació del sistema acaben tenint recursos per sota de la mitjana, situació que es va produir el 2013 i 2015.

Per a la investigadora de l'IEB Maite Vilalta, les distorsions que genera l'actual model de finançament no provenen de l'aplicació dels mecanismes d'anivellament, com el fons de garantia de serveis públics fonamentals. «El que fa que algunes de les comunitats amb més recursos acabin comptant amb menor inversió que la mitjana és l'entrada dels ajustos de suficiència, competitivitat i cooperació, que provoquen una distorsió en la redistribució i xifres finals poc justificables, com les que veiem al mapa del finançament Autonòmic de l'IEB», va recalcar Vilalta.

Distorsions del model

La professora, en aquest context, va valorar que la pròxima reforma del model hauria «d'augmentar el volum global de recursos del sistema, l'autonomia financera dels governs i establir un mecanisme d'anivellament que respecti el principi d'ordinalitat» i ha subratllat que els territoris forals haurien de contribuir al sistema.

A l'extrem oposat de Madrid, de Balears i de Catalunya es troben comunitats com Extremadura, que després de l'aplicació dels mecanismes d'anivellament i els fons d'ajust augmenten els seus recursos disponibles.

El cas extremeny

Un ciutadà d'Extremadura va cedir de mitjana 1.538 euros el 2015, però el model de finançament actual li va permetre acabar comptant amb 2.685 ?, cosa que va suposar un increment del 73,5% en els seus recursos.