04 de desembre de 2017
04.12.2017

Les autonomies acosten posicions per poder demanar més ingressos

?Les pitjor finançades sol·liciten poder recaptar el 70% de l'IVA i reformular el càlcul de la quota basca ?Les diferències entre l'autonomia millor i pitjor finançada poden representar 728 euros per habitant

04.12.2017 | 00:36
Cifuentes reclama més inversió per a la Comunitat de Madrid.

Les autonomies pitjor finançades, com la Comunitat Valenciana i Múrcia, han acostat postures davant la reforma del sistema de finançament, independentment del seu perfil polític, i coincideixen a voler recaptar el 70% de l'IVA (davant del 50% actual), mentre Andalusia demana que es reformuli el càlcul de la quota basca. Aquestes són algunes de les aportacions al nou model de finançament autonòmic que les comunitats de règim comú, excepte Catalunya, han fet arribar al Ministeri d'Hisenda i on s'insisteix que les forals (País Basc i Navarra) haurien de fer una aportació a un fons bàsic per assegurar la prestació equitativa dels serveis bàsics.

Així ho planteja també la Comunitat de Madrid, la presidenta de la qual, Cristina Cifuentes, ha reclamat més inversió per a una regió «clarament infrafinançada» i, per això, ha demanat que les forals aportin mitjans a la solidaritat estatal.

Andalusia, una altra de les autonomies que es considera pitjor finançada, ha sol·licitat a l'Estat el seu propi «diagnòstic», ja que sense aquesta valoració «qualsevol intent de formular un sistema estable està condemnat al fracàs i pot posar en perill l'Estat del benestar». Des de la Junta destaquen que «no es tracta de demanar, sinó de participar en major mesura del que es recapta als ciutadans amb els seus impostos», amb els quals prefereixen que es financi la sanitat, l'educació, la dependència, les prestacions per desocupació o les pensions.

En la mateixa línia, Castella-la Manxa avala un finançament que garanteixi els serveis bàsics i que, per exemple, l'atenció sanitària sigui igual per a tothom, independentment d'on es visqui.

Segons l'últim informe de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), a partir de dades d'Hisenda, les diferències entre la regió millor i pitjor finançada arriba a 728 euros per habitant. Cantàbria és la comunitat amb més recursos i un finançament equivalent a 2.906 euros per habitant, mentre que al costat oposat se situa la Comunitat Valenciana, amb 2.178 euros.

I per ser la pitjor finançada, la Comunitat Valenciana planteja a Hisenda assumir el 70% de la recaptació de l'IVA i dels impostos especials (actualment és el 50 i el 58%), «en coherència» amb la seva participació en la despesa de l'Estat del benestar.

En el document lliurat a Hisenda, la Generalitat planteja aquest augment d'ingressos per garantir la sanitat, l'educació i la protecció social, però també insisteix que les forals aportin a un fons bàsic per assegurar la prestació equitativa en serveis fonamentals.

En el cas de Múrcia, el seu president, Fernando López Miras, afirma que la regió rep 250 milions menys que la mitjana de comunitats, 451 menys que la mitjana de les uniprovincials i 1.056 milions menys que la millor finançada, Cantàbria. En el document, Múrcia aclareix que no volen incrementar els impostos, sinó rebre'n un percentatge més alt del que obté actualment, a més de la condonació del deute, que està ja en més de 8.000 milions.

Sobre el tema foral i la «discriminació» que suposa davant de les de règim comú també es pronuncia Castella i Lleó. Per a la Junta, «la discriminació per habitant» no és consubstancial al règim foral sinó que es produeix per una «defectuosa aplicació pràctica».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema