La Comissió Europea va presentar ahir un paquet de propostes per reforçar l'eurozona després d'una dècada de recessió i en el qual demana convertir el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) en un Fons Monetari Europeu i crear un mecanisme que garanteixi la inversió pública en temps de crisi. «L'eurozona va millor en el plànol econòmic i això ofereix una oportunitat per preparar el futur que cal aprofitar», va dir ahir en la presentació de les propostes el comissari europeu d'Assumptes Econòmics, Pierre Moscovici, que va afegir que mentre érem en la crisi «havíem de reparar el vaixell» i ara «naveguem en aigües més calmes».

La seva primera aposta és convertir el MEDE, l'actual fons de rescat de l'eurozona, en un Fons Monetari Europeu (FME). Brussel·les proposa reforçar el seu paper en la gestió dels futurs rescats i fer-lo responsable del tallafocs per al Fons Únic de Resolució, un instrument destinat a finançar, com a últim recurs, les resolucions bancàries.

Aquest fons es nodreix de contribucions d'entitats financeres i el 2023 haurà de tenir 55.000 milions d'euros, però encara falta per constituir un tallafocs comú, és a dir, una espècie de borsa amb fons aportats pels Estats que s'usaria si es donen diverses fallides seguides o se'n produeix alguna tan costosa que els 55.000 milions no són suficients. La Comissió proposa mantenir la capacitat de préstec del futur FME en 500.000 milions d'euros ampliables, com ara, però vol que deixi de ser un òrgan intergovernamental on tota decisió depèn dels Estats i passi a ser comunitari, és a dir, que estigui regulat pels Tractats europeus i subjecte a escrutini de l'Eurocambra.

Els països de l'eurozona estan d'acord a donar més competències al MEDE i que s'ocupi del tallafocs del Fons de Resolució i, més enllà de la denominació, no s'oposen a convertir-lo en un Fons Monetari. No obstant això, serà difícil que acceptin deixar-lo en mans comunitàries, ja que ja han dit que prefereixen el seu format intergovernamental. D'altra banda, la Comissió proposa crear un «instrument d'estabilització fiscal» al que puguin acudir els països colpejats per una crisi quan els seus recursos nacionals no siguin suficients.

Brussel·les advoca perquè prengui la forma d'un instrument per protegir la inversió pública, que tendeix a ser retallada en temps de crisi, que ofereixi préstecs o avals amb fons del pressupost comunitari o a través del futur FME als Estats en problemes. La Comissió, no obstant això, no especifica quin volum tindria aquest mecanisme.

Per accedir als fons, els països hauran de complir les normes de disciplina fiscal de Brussel·les.