Com creu que serà la pensió del futur?

El problema de les pensions és el de la piràmide poblacional. En un sistema de repartiment com l'actual, la gent que cotitza ara ho fa perquè ho rebin els pensionistes d'ara i no per a ells mateixos, com sí passa en els sistemes de capitalització. Com que cada vegada hi ha menys gent en edat de treballar i cada vegada més jubilats, no es pot repartir. És un esquema piramidal. Llavors, o fan una reforma urgent els partits polítics, cosa que no sembla probable per tota la ideologia que hi ha pel mig, o el particular es posa les piles per anar estalviant pel seu compte.

La taxa de reemplaçament (el percentatge que suposa la pensió respecte a l'últim lloc de treball) frega el 80% ara. Fins a quins nivells pensa que podria retrocedir?

És molt difícil saber amb exactitud fins a quin nivell caurà, però en tot cas és evident que descendirà. Amb les taxes de natalitat tan terribles que tenim, això té molt mala pinta.

Quina importància té l'estalvi davant el panorama que s'albira per a les pensions?

Per a qualsevol persona, sigui jove o no, té una importància vital estalviar per l'incert futur que tenen les pensions. Estalviar és aportar sistemàticament la mateixa quantitat de diners i oblidar-se del soroll i de les oscil·lacions dels mercats. No cal estar pendent de manera sistemàtica de si la Borsa puja o baixa, perquè aquesta és la manera de construir un bon estalvi a llarg termini. Hi ha una força que és l'interès compost, els interessos sobre els interessos, amb la qual cosa si un particular inverteix i estalvia cada mes, en 30 o 40 anys et pots jubilar gairebé milionari.

Quines quantitats s'haurien de destinar per construir una base d'estalvi per a la jubilació?

Més que la quantitat, allò important és la regularitat. Des de Finizens, per exemple, es pot fer un ingrés des de 50 euros al mes. Per a una persona jove, que té un sou d'uns 1000 euros al mes són calerons, però és que ha de ser la primera despesa del mes, abans dels sopars, de les copes, abans d'anar-se'n de festa. Si després tens més poder adquisitiu, llavors puja a 100, 150 o 200 euros, però l'important és fer-ho durant tots els mesos i oblidar-se de la resta. Al final aconseguiràs una guardiola molt important.

No obstant això, el gruix de l'estalvi dels espanyols està en uns dipòsits que ofereixen els interessos més baixos de la història...

És el gran problema. És una tendència que es deu al que jo anomeno la síndrome d'Estocolm bancària i al desconeixement que també té la gent. Actualment hi ha aproximadament 800.000 milions d'euros en dipòsits en bancs i ofereixen uns interessos de pràcticament el 0%. Tenint en compte els nivells d'inflació actuals, realment s'estan perdent diners. Aquestes èpoques en què tu deixaves els diners al banc i et pagaven un 5 o 6 s'han acabat i això és quelcom que cal tenir molt clar. Ara has d'assumir un cert grau de risc i volatilitat si vols obtenir aquests nivells de rendibilitat.