Les famílies i les empreses de les comarques gironines tenen 13.758 milions d'euros en comptes bancaris, una quantitat una mica superior a la de fa un any però que es queda molt per sota de l'import dels préstecs pendents de pagament (14.753 milions), la qual cosa indica que, almenys vistos de forma agregada, els gironins tenen una posició financera ajustada. Una informació que acaba de divulgar el Banc d'Espanya certifica a més que prossegueix l'estampida d'estalviadors que abandonen els dipòsits a termini fix davant la seva baixa remuneració.
El nivell d'aquests dipòsits era a finals de setembre de 3.949 milions. És la quantitat més modesta des de març de 2002 i suposa poc més de la meitat dels diners que el sector privat tenia en terminis fixos el 2014. Aquesta fugida dels terminis fixos s'ha accelerat en l´últim any, amb una caiguda del 27% a les comarques gironines i coincidint amb un altre mínim històric de l'interès mitjà que paga la banca: 0,10% aquest any per a les noves operacions. Abans de 2012, la remuneració mitjana arribava a superar el 3%. El seu enfonsament des de llavors es va produir arran de les limitacions imposades pel Banc d'Espanya -per evitar les anomenades «guerres del passiu», que podien agreujar els problemes de la banca- i, sobretot, com a conseqüència de la política de tipus d'interès zero del Banc Central Europeu (BCE). Avui, un dipòsit de 10.000 euros dona una rendibilitat de 10 euros a l'any, mentre que la inflació (2,1% de mitjana a Girona) es ´menja´ 210 euros. Durant els últims quatre anys, l'estalvi financer s'ha desplaçat cap a altres productes. Principalment, cap a comptes a la vista (corrents i d'estalvi), que ara acumulen gairebé 9.809 milions. Són dipòsits amb una remuneració en general també molt modesta, però que permeten la plena disponibilitat dels diners en qualsevol moment.
Els bancs estan comercialitzant algunes variants amb retribucions atractives a canvi de vinculacions estretes del client amb l'entitat a través d'altres productes (assegurances, préstecs...). Part de l'estalvi també s'ha dirigit cap als fons d'inversió, que a la demarcació mouen milions en productes comunament de baix risc. En canvi, els plans de pensions no s'han enlairat amb claredat, segons dades de la patronal Inverco.
L´erosió pels tipus d´interès
La persistència dels tipus d'interès al 0% està erosionant la tradicional tendència dels espanyols pels dipòsits a termini. La 'mà visible' del president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, deixa una petjada creixent, cosa que satisfà la banca, que està aconseguint que aquests diners es queden en el circuit bancari.
Segons les dades facilitades aquesta setmana pel Banc d'Espanya, durant el mes passat la suma conjunta dels terminis fixos de les empreses i les llars es va reduir en 7.488 milions d'euros, per a un total de 233.639 milions. Cal remuntar-se fins a mitjans de 2005 per trobar una quantitat inferior.
Les comarques gironines no són una excepció. El desglossament del total mostra que les llars, tradicionals clients dels dipòsits a termini fix, s'estan allunyant a tot Espanya. A l'octubre, i per primera vegada en 12 anys, s´acumulen menys de 200.000 milions en aquests productes. Van caure dels 205.500 als 199.500 milions, una caiguda de 6.000 milions en un únic mes, el més gran des dels 6.350 milions de març de 2017. En els deu primers mesos de l'exercici, la 'guardiola' de terminis fixos de les famílies s´ha aprimat en 54.000 milions. Fa sis anys, en plena batalla de 'extratipus' per part de les entitats per retenir i captar dipòsits com a fonts de finançament, les famílies van arribar a tenir 420.000 milions en imposicions a termini fix.
En el cas de les societats no financeres, el descens fins a octubre és de 10.000 milions, fins als 34.200 milions, després de baixar en 1.400 milions el mes passat. Aquests descensos també condueixen a les dades més baixes des de 2005. A mitjan de 2011, les empreses van arribar a tenir prop de 97.000 milions en dipòsits fixos.
