L’entorn en què finalitza 2017 i comença 2018 segueix sent favorable per a la renda variable. Les previsions del creixement mundial, generalitzat i sincronitzat, superaran el 3,5%. L’expansió econòmica es produeix tant en les economies desenvolupades com als països emergents. Tot just sis països, amb situacions pròpies extraordinàries (Puerto Rico, Veneçuela, Azerbaidjan, l’Iraq, Kuwait, República del Congo), dels 195 monitoritzats per l’FMI, estaran en recessió l’any que ve. La inflació continua sense fer acte de presència. Els temors d’una deflació també han desaparegut. Els bancs centrals seguiran sent un suport per als mercats financers.
El creixement econòmic més alt es tradueix en un augment dels beneficis empresarials, que en cas de les empreses cotitzades a escala global superen el 12%. Les borses segueixen tenint el suport de l’evolució del cicle econòmic global i de l’expectativa d’un manteniment dels tipus d’interès baixos actuals. El 2017 les borses a Europa han pujat en la mateixa línia que l’augment dels beneficis empresarials.
No es podria entendre la situació dels tipus d’interès sense la intervenció dels bancs centrals, tant a través de la fixació dels tipus d’interès a curt termini com a través de la compra de bons al mercat que distorsionen els tipus a llarg termini. Malgrat l’anunci d’una propera normalització de la política monetària per part dels bancs centrals, aquesta serà lenta i prolongada en el temps.
El més destacat del comportament dels mercats financers durant l’any que ara finalitza és l’absència gairebé total de volatilitat, sobretot en les borses nord-americanes. Mai s’havia donat una situació com l’actual de pujades permanents sense cap correcció. L’S & P ha aconseguit més de 45 màxims històrics durant l’any. La caiguda màxima des dels màxims de l’any al mínim no supera el 3% mínim històric.
En els principals índexs borsaris europeus la volatilitat també ha estat absent encara que no de forma tan exagerada com als EUA. Qualsevol mínima caiguda de les cotitzacions és aprofitada pels inversors per invertir. Les causes d’aquesta situació tan extraordinària d’escasses oscil·lacions en les cotitzacions són diverses: La manca de rendibilitat, i fins i tot rendiment negatiu, en les inversions en renda fixa. D’acord amb els missatges dels bancs centrals, els tipus d’interès seguiran baixos, o fins i tot en negatiu, durant un prolongat període de temps.
El suport dels bancs centrals davant qualsevol gran turbulència del mercat. Fortes caigudes de les cotitzacions afecten la confiança i la propensió al consum, fins i tot d’aquells que no tenen inversions en borsa. Des de l’inici de la crisi, de seguida que hi ha hagut un intent de caigudes considerables de les cotitzacions, els bancs centrals han sortit a rescatar. El cas més cridaner és el del Banc del Japó, que ja té en el seu balanç més del 65% del volum total d’ETF (fons cotitzats) sobre la borsa japonesa.
