El promotor immobiliari i impulsor del Golf Girona i del polígon de Riudellots de la Selva, Pere Ramió i Serra, va morir el dia de Nadal als 86 anys.

Ramió, un empresari prolífic, va obtenir l'exclusiva de la carn del primer supermercat de la ciutat de Girona, ubicat a l'actual Jardí de la Infància, després de començar al món dels negocis com a tractant de bestiar. Es va dedicar al negoci de la carn, amb Jamones Gerona i la marca Maret.

Nascut a Camós, el 29 d'abril de 1931, Pere Ramió estava casat amb Carme Casellas i deixa tres filles i un fill i vuit nets. La cerimònia per acomiadar-lo se celebrarà avui dimecres, a dos quarts d'11 del matí, a l'església parroquial de Sant Cugat de Salt.

Malgrat que es va formar per exercir de mecànic seguint una de les dues tradicions familiars, Ramió va acabar optant per l'altra branca: la de tractants de bestiar. Abans d'anar al servei militar, però, ja havia demostrat el seu interès en la maquinària, principalment per als treballs al camp. En tornar de la mili, es va casar amb la saltenca Carme Casellas, a qui va conèixer en les festes de Sant Martirià.

Després d'un temps treballant al negoci de la família de la dona, va fer de tractant a Girona, després a Barcelona i, després, pel litoral mediterrani, des de Múrcia a les comarques gironines.

El bestiar el venia en escorxadors de Girona. Amb l'aparició de la pesta porcina africana es complica tractar amb bestiar i al voltant dels anys 50-60 munta un escorxador, petit i automatitzat. Aquest seria el seu primer gran negoci i germen d'una altra gran aventura empresarial.

A partir de l'escorxador, decideix tenir carnisseries a Girona. En va tenir sis o set, també al mercat de Girona i en el primer supermercat, que el va muntar l'Estat a través de la Comisaría de Abastos y Transportes, els anys 1950-60. Era un sistema d'envelats: un, al Jardí de la Infància, i l'altre, a prop de Can Vidal de les Gasoses, on va tenir l'exclusiva de la carn.

En aquell temps, mataven uns cent porcs cada setmana, dilluns, dimecres i divendres. En quedar petit l'escorxador, decideix fer una indústria nova i grossa, i busca dos tècnics: un que sabés de llonganissa i un altre de pernil dolç. Crea Maret, amb el nom de família de la seva dona.

Aquella indústria de Salt creix molt perquè visita indústries a l'estranger i veu màquines que a comarques gironines no havien arribat. La producció a les comarques gironines encara era manual i molt limitada.

La seva afició a la maquinària l'ajuda a tenir grans produccions i qualitat i dona un impuls gran a la indústria. Maret salta al mercat estatal i, després, a l'internacional. Segons el mateix Pere Ramió, l'any 1975 exportava per valor de 1.500 milions de pessetes; tenia una fàbrica que feia 85.000 llaunes de lliura, unes 100 tones a la setmana.

Promotor immobiliari

Des de la fàbrica de Salt, sorgeix la nova línia de negoci: la promoció immobiliària. Pere Ramió detecta, a finals dels seixanta i començament dels setanta, que faltaven habitatges i treballadors i aleshores decideix fer vint pisos per als empleats. N'acaba fent centenars i sorgeix Eugesa Immobiliària.

A partir del 1984, va començar a construir el Golf Girona, que va inaugurar Jordi Pujol el 1992. Malgrat que el camp de golf estava aprovat del 1976, quan se li va ocórrer impulsar-lo arran d'un viatge a Austràlia. Al voltant de la instal·lació esportiva s'acompanyen desenes d'habitatges aparellats, que converteixen la zona en un espai exclusiu a molt pocs quilòmetres de la ciutat de Girona.

Segons va explicar Pere Ramió en una entrevista el 2009,«No vaig ser el primer a fer un camp de golf, però sí modèlic: és integrat al paisatge, només té plantades espècies autòctones, l'arquitectura és coherent i ordenada, i vam ser els primers a regar amb aigua reciclada». Per la seva tasca de difusió del golf, la Federació li va atorgar la medalla d'or el 2009.

També als anys 70, juntament amb altres empresaris, impulsa el polígon industrial de Riudellots de la Selva. Llavors encara feia falta sòl industrial concentrat, «perquè no es construís de qualsevol manera al mig d'un camp i sense serveis».