Al llarg de l'any passat, els sindicats van anar advertint que les condicions laborals havien empitjorat i que hi havia diversos factors que així ho indicaven.
El passat desembre, es feia un toc d'alerta d'UGT a les comarques gironines pel repunt que hi va haver de la sinistralitat laboral durant el 2017. Des del gener fins a l'octubre de l'any passat es van registrar dotze accidents mortals, el triple que al mateix període del 2013, que van ser quatre, i molt per sobre dels dos morts que hi va haver fa un any. Una altra dada negativa són els 8.890 accidents laborals amb baixa de l'any 2017, un 41% més que el 2013. O dit d'una altra manera, cada dia se'n van registrar 29.
Des d'UGT van qualificar la situació de «dramàtica» i van exigir mesures urgents per part de les administracions. El sindicat va denunciar que aquesta sinistralitat es deu a la precarietat laboral i a la falta d'inversió en formació per prevenir accidents, especialment a les petites empreses. Les comarques on més accidents mortals hi va haver van ser la Selva i l'Alt Empordà. El sector serveis és el que va concentrar més accidents mortals i també un major nombre d'accidents laborals amb baixa.
Durant aquests deu mesos de l'any passat, a la demarcació de Girona es van registrar 8.890 accidents laborals amb baixa, xifra que va representar un 41% més que el mateix període del 2013, quan van ser 6.298. D'aquest total, 8.819 van ser de caràcter lleu, 59 de greus i 12 van resultar mortals.
Pel que fa a les condicions irregulars, Comissions Obreres ja va donar algunes pistes del que va passar al mercat laboral el 2017. Un 51,6% de les persones immigrades ateses pel Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers de CCOO (CITE) estaven en situació d'irregularitat, segons dades del primer semestre de 2017. Això suposa un augment de set punts percentuals respecte del mateix període de l'any anterior. Segons el sindicat, les xifres mostren una «tendència continuista» des del 2013, quan la xifra de persones sense papers que van accedir a les seves oficines va ser del 35%. Entre les que treballen, més de la meitat ho fan de manera submergida i la majoria són treballadores domèstiques procedents d'Amèrica Llatina.
«La recuperació no ha arribat amb la mateixa intensitat al col·lectiu de persones estrangeres», va constatar Carles Bertran, responsable de Migracions del sindicat. Això es veu reflectit en el tipus de consultes, la majoria vinculades a l'accés i al manteniment de la regularitat. En funció de la procedència, el Marroc és el primer país entre les persones sense la documentació en regla.
