L'enginyer de telecomunicacions David González Martínez, de 33 anys, acaba d'incorporar-se

a la multinacional britànica de telefonia i telecomunicacions Vodafone com a director global de Big Data Analytics (anàlisi de dades) de Vodafone Group Enterprise, la divisió d'empreses, en la qual es gestionen els comptes de clients multinacionals i els negocis d'Internet de les coses i el Núvol i seguretat.

González va estudiar al Col·legi de Meres, Enginyeria de Telecomunicacions a Gijón, un màster sobre seguretat i telecomunicacions a la Universitat Europea de Madrid, i mètodes d'Estadística avançada a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). La seva vida professional es va desenvolupar a l'empresa d'anàlisi de dades Neo Metrics i a Accenture una vegada que aquesta consultora internacional va adquirir el 2012 l'empresa creada per José Luis Flórez. A Accenture va participar en projectes internacionals als Estats Units i Canadà fins que amb Flórez va constituir la societat Touchvie, actualment Dive.

Al novembre va acceptar una oferta per sumar-se a Vodafone...

Vodafone és una empresa capdavantera i innovadora i molt reconeguda pel seu tracte als empleats. El que em va plantejar va ser un projecte global internacional de primer nivell, amb moltes possibilitats d'innovar. Era un gran repte pel gegantí volum de dades que maneja. I em va oferir la possibilitat d'incorporar la meva gent per crear un equip.

Com treballen?

Treballem amb volums gegantins de dades. Són anònims i treballem de forma agregada perquè és extrema la garantia de la privacitat i confidencialitat. Nosaltres fem servir informació «Anonimitzada», però el volum de dades ens aporta un gran coneixement dels mercats. Aquesta informació la processem perquè els productes digitals puguin aportar el gran valor que necessita el client. I ens permet desenvolupar solucions, productes i serveis adaptats a les necessitats de cada usuari i funcionalitats que resolen necessitats.

La utilitat és externa i interna?

A partir del coneixement de la informació i les dades es poden desenvolupar productes i serveis

que milloren l'experiència dels clients i resolen les seves demandes, i aquesta gestió d'informació també fa que Vodafone sigui una empresa cada vegada més intel·ligent. El Big Data i la intel·ligència artificial cobreixen totes les àrees i ens permeten ser més eficients. L'acord recent de Vodafone amb la plataforma especialitzada en el tractament i anàlisi de dades geolocalitzades Carto per llançar una eina de Big Data per a la digitalització d'empreses i institucions públiques és un bon exemple de l'aplicació de les dades.

La gestió i tractament de dades serà o és ja una de les grans fonts de riquesa?

The Economist va dir l'any passat que el recurs més valuós és la dada: més que l'or i el petroli. Cada vegada més les companyies

entenen que el valor de les dades és fonamental i estan invertint en això per explotar la informació tant amb fins interns com en el mercat. Tots dos són mons molt connectats entre ells. El que et beneficia internament acaba repercutint i revertint favorablement en el client.

És vital per a qualsevol sector

d'activitat, encara que no es tracti d'empreses de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)?

La informació és prioritat per a tot tipus d'empreses i no només per a les TIC. Fins i tot a les empreses i activitats tradicionals (com la banca, assegurances, energia, etcètera) és decisiva. I això es pot extrapolar a qualsevol altra. Per a la premsa diària, per exemple, la gestió de les dades permet optimitzar la distribució en els punts de venda per evitar el cost de les devolucions i alhora eludir que el producte s'esgoti als quioscos.

Aquestes eines són exclusives

d'una àrea de l'empresa o ha d'impregnar tota l'organització?

Al principi es creaven equips molt focalitzats en la innovació dins de les empreses per al tractament científic de les dades, però cada vegada més està a tots els departaments i àrees funcionals de les companyies: finances, infraestructures, optimització dels punts de venda, màrqueting, inversió en publicitat, satisfacció del client i altres. Ja no és que es faci Big Data com una cosa que ven, sinó el Big Data i la intel·ligència artificial són eines que donen una visió transversal de la companyia i que permet millorar tots els processos i totes les àrees de la companyia.

Hi ha consciència d'això a les empreses?

Les empreses són conscients que no poden prendre decisions sense una anàlisi prèvia i un procés en el qual s'apliquin algoritmes d'intel·ligència artificial. Si abans les estratègies i les tàctiques es dissenyaven amb estudis de mercat i anàlisi de competitivitat, avui no hi ha font més fiable que les dades. Si hi ha dades que apunten en una altra direcció, els directius canvien el seu criteri inicial.

Altres mètodes (com sondejos, enquestes ...) han perdut vigència o segueixen sent complementaris?

Han de complementar-se. La dada millora els mètodes tradicionals.

La digitalització i l'automatització destrueixen llocs de treball?

No substitueixen les persones. Les dades donen una base. Però segueixen sent necessaris l'anàlisi i la supervisió humans. No hi ha un altre sistema més infal·lible que la combinació d'intel·ligència artificial i persones. Màquines més persones és una combinació insuperable. És gairebé perfecta. Per això no s'ha de tenir por de la tecnologia. Mai suposarà la renúncia al component humà. En alguns aspectes la màquina supera l'humà i en altres, al contrari. Les màquines permeten accelerar els processos i processar volums gegantins d'informació.

Les operadores seran cada vegada més coses que simples empreses telefòniques?

Desborda l'àmbit exclusiu de la telefonia. Som cada vegada més socis de les empreses. Les telefòniques canvien el món de les persones. Avui som importants en l'entreteniment, en les relacions entre persones, es «lliga», es fan reserves de pisos i hotels, es veuen pel·lícules i vídeos a dispositius mòbils... Som un soci fonamental a la vida de les persones. I sortiran més productes i serveis. La connectivitat entre màquines i dispositius serà fonamental.

L'exportació de talent, amb un alt èxode juvenil, cal veure'l com un empobriment o com un enriquiment?

Hem sentit moltes vegades allò de quina pena que els meus fills hagin de marxar a una altra autonomia o a un altre país. Jo ho veig com un èxit i un privilegi que els joves tinguin opcions professionals i reconeixement a altres països. Suposa un reconeixement del talent i de la bona formació que imparteix la universitat espanyola. Sortir de l'àrea de confort, treballar a companyies multinacionals o locals fora del propi territori permet aprendre, projectar-se, dominar altres idiomes. Jo ho recomano. És veritat que a prop de casa es viu molt bé, però sortir fora és una experiència professional que resulta gairebé necessària. Més del 80% dels membres de la meva promoció de Telecomunicacions treballem fora de la nostra comunitat autònoma i a l'estranger. No s'ha de tenir por a sortir i al fet d'exportar talent. Alguns tornaran, altres voldran i no podran, i altres podran i no voldran. Es donaran les tres situacions.