14 de gener de 2018
14.01.2018

Males notícies per als pensionistes

13.01.2018 | 23:49
Males notícies per als pensionistes

El nou any porta incorporat un cop més l'ajust del sistema de pensions, un procés que va posar en marxa el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i en el qual ha aprofundit el gabinet de Mariano Rajoy. Des del passat dia 1, les condicions per jubilar-se són encara més dures. D'entrada perquè l'edat ordinària per retirar-se de la vida laboral és 65 anys i sis mesos, és a dir, un mes més que fins ara. I no només augmenta l'edat ordinària, sinó també l'extraordinària, perquè per poder jubilar-se als 65 serà necessari tenir acumulats 36 anys i sis mesos cotitzats a la Seguretat Social; això és, tres mesos més. I encara hi ha un tercer ajust. Tant si la persona es retira als 65 anys i mig com si ho fa als 65, en el cas que pugui fer-ho, la Seguretat Social computarà per al càlcul de la pensió els últims 21 anys cotitzats, un any més que fins a l'arribada de 2018. Tres canvis que, en resum, impliquen treballar més i cobrar menys una vegada acabada la vida laboral.

L'ajust que hauran de suportar els nous jubilats gironins es produeix, a més, en un context en el qual el procés català, que ha monopolitzat el debat polític també a Espanya, ve servint de coartada als partits per justificar la seva incapacitat per tancar en el Pacte de Toledo un nou marc normatiu que garanteixi la viabilitat del sistema. Un sistema fuetejat pel dèficit galopant que arrossega la Seguretat Social, un saldo negatiu de 18.000 milions d'euros l'any 2016 que durant el 2017 haurà assolit xifres similars. A més, ja és més gran la despesa en pensions que els ingressos per cotitzacions socials, un profund canvi al qual se suma el fet que l'anomenada «guardiola de les pensions» amb prou feines té fons per a una paga més.

01

Fins quan treballar?

L'edat de jubilació és ja oficialment de 65 anys i sis mesos, però l'any 2027 serà de 67 anys. Per llavors, seguirà sent possible deixar de treballar sense penalitzacions als 65 anys, però per poder-ho fer abans caldrà acumular en cotitzacions a la Seguretat Social l'escandalosa xifra de 38 anys i mig, una fita elevada si es té en compte que les carreres formatives han crescut sensiblement. No seran majoria els que s'ho puguin permetre.

Amb tot, cal tenir en compte que països del voltant, com Dinamarca o Holanda, per exemple, ja han posat sobre la taula la necessitat que l'edat de jubilació sigui de 70 anys. Un debat que, no obstant això, xoca frontalment amb la realitat, perquè més enllà del que dicta la normativa, la veritat és que l'edat real a la qual es retira la major part dels treballadors espanyols no arriba ni als 62 anys, segons va posar de manifest un estudi del Fòrum d'Experts de l'Institut de Pensions de BBVA. Per què? Perquè les constants retallades que s'han succeït des de l'esclat de la crisi l'octubre de 2007 van portar molts treballadors a abandonar abans d'hora el mercat laboral, en no pocs casos fins i tot per por que les coses anessin a pitjor. Un altre factor és que les possibilitats de jubilar-se anticipadament, per més que hi hagi després penalitzacions, impliquen que la mitjana de l'edat de retir es redueixi. En tot cas, la paradoxa és evident, perquè l'essència de la reforma era que hi hagués una població activa prou nombrosa per finançar les pensions i que la factura d'aquestes es reduís i, no obstant això, els ingressos segueixen minvant entre altres coses per tantes prejubilacions.

02

És possible retirar-se abans?

Sí, però amb asteriscos. Amb els dos grans canvis, el de l'augment de l'edat ordinària per retirar-se i el dels anys que es tindran en compte per al càlcul de la paga, també canvien les condicions, i també a pitjor per al treballador, per retirar-se abans. L'any 2018, l'edat per a la jubilació voluntària és 63 anys i sis mesos, sempre, això sí, que s'hagi cotitzat un mínim de 35 anys. A més, per cada trimestre que s'avanci la jubilació respecte de l'edat oficial, la penalització oscil·larà entre el 2% de la base reguladora si s'han cotitzat menys de 38 anys i sis mesos i l'1,625% si s'ha contribuït a la Seguretat Social més de 44,5 anys. En el cas de la jubilació forçosa, la que es produeix després d'un acomiadament, l'edat legal és 61,5 anys, quatre anys menys que l'edat ordinària. Però per a això farà falta un mínim de 33 anys de cotització, un mínim que podrà obviar-se acceptant penalitzacions.

03

I el poder adquisitiu?

No es recupera. Les pensions pugen un minso 0,25%, que és el mateix increment, el mínim possible, que han experimentat en els quatre anys anteriors. Una pujada, 0,25 cèntims d'euro per cada cent euros de paga, absolutament irrisòria si es té en compte que els preus havien crescut a les comarques gironines fins a desembre, en taxa anual, un 1,4%. I, encara, el pitjor està per arribar. Molts experts han avisat que cada pas més enllà anual, és a dir, cada increment del temps de cotització exigit i dels períodes de còmput de la pensió, desembocaran en el futur, a mitjans del segle XXI, en una rebaixa d'aproximadament un 40% en la pensió de jubilació. Tant és així, que ja avui mateix no és una exageració vaticinar que la pensió mitjana d'un any sigui més baixa que la de l'any precedent, alguna cosa que, de fet, està a punt de passar.

Un cas emblemàtic és el de Canàries. Si l'any 2008 la pensió mitjana de jubilació en el règim general es revalorava un 6,83%, aquest any –amb dades fins a novembre– la revaloració es queda en un 1,39%. En definitiva, la paga mitjana està ja estancada.

04

És sostenible el sistema?

Els experts consideren que difícilment pot sostenir-se l'actual situació. Per aquest motiu, l'acord en el Pacte de Toledo és cada vegada més peremptori. No en va, l'atur segueix superant a la Comunitat Valenciana el 10%, molt més en el cas dels joves, i, a més, la hipertemporalitat laboral, això és, els contractes de setmanes i fins i tot dies, és una pràctica habitual. Encara que el Govern central insisteix que amb 20 milions de persones cotitzadores part dels reptes s'hauran resolt –en l'actualitat hi ha una mica menys de 18,5 milions–, la veritat és que la pregunta que queda en l'aire és si és sostenible un sistema en el qual els joves que aconsegueixen entrar al mercat laboral ho fan amb menys de mil euros mensuals per a, amb tan minso sou, pagar als qui s'han jubilat amb pensions en molts casos molt superiors.

05

Hi haurà més canvis?

Sí. El 2018 serà l'últim any en què no es consideri l'anomenat factor de sostenibilitat, que entrarà en vigor el 2019. Què és el factor de sostenibilitat? L'esperança de vida tendeix a augmentar, de fet sensiblement, de manera que els nous jubilats viuran més temps i fins i tot molt més temps com a jubilats que els actuals. Això implica que els drets que han adquirit com a cotitzadors hauran de repartir-se durant més anys, amb la qual cosa la seva paga mensual serà indefectiblement menor. El factor de sostenibilitat es revisarà cada cinc anys en funció de l'evolució de l'esperança de vida, i els primers càlculs parlen que la reducció mensual que patirà el nou pensionista serà d'aproximadament un 0,47% de la paga, amb la qual cosa qui hagués de cobrar 1.000 euros passaria a cobrar 995,3 euros. El més rellevant a tenir en compte és que el normal és que el factor creixi cada cinc anys fins a suposar el 2050 un minvament en la paga mensual d'un 15%.

06

S'han posat solucions?

L'única solució pràctica que de moment ha posat sobre la taula l'Executiu central és la de potenciar els plans de pensions privats. Com? Abaratint les comissions que es cobren als més joves per la gestió d'aquests fons. No obstant això, la fórmula dels plans privats de pensions no acaba de quallar a Espanya, en general, però, en qualsevol cas, no són pocs els experts que indiquen que el camí per garantir-se una jubilació tranquil·la passa inexorablement per la contractació d'aquests productes. Més enllà, la veritat és que qui es jubili d'aquí deu, vint o trenta anys cobrarà menys cada mes que qui en les seves mateixes circumstàncies es va jubilar l'any passat. Així que el panorama, certament, no és gens encoratjador.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook