Catalunya va ser va ser la vuitena autonomia que millor va resistir els efectes de la crisi sobre l'ocupació durant la fase de destrucció de llocs de treball (fins al primer trimestre de 2014), però des de llavors és la cinquena comunitat que està recuperant amb més lentitud l'ocupació laboral perduda: va trigar 10 trimestres a reconstruir el 85% del teixit laboral devastat per la doble recessió europea i espanyola, segons l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) i la Fundació BBVA en el seu informe «Resiliència de les regions espanyoles».

L'estudi indica que, en general, les autonomies que van aguantar millor la crisi en termes de desaparició d'ocupació són també les que porten més retard en la recuperació de l'ocupació. Catalunya, que va ser el vuitè territori que millor es va comportar fins el 2014, és l'onzè que menys ha recuperat ocupació en relació a la mitjana i és la quarta autonomia que ho està fent amb més lentitud.

Entre el tercer trimestre de 2007 (la data de màxima ocupació a Espanya) i el primer de 2014 (el període de mínima ocupació des de llavors), Catalunya va tenir una capacitat de resistència (taxa de variació de l'ocupació respecte a la mitjana espanyola) 3,6 punts percentuals millor que la mitjana estatal.

La van superar Navarra (33,9), La Rioja (22), País Basc (19,2), Madrid (10,7), Astúries (8,7), Canàries (8,5) i Cantàbria (8,3). De les deu comunitats que van millorar la mitjana, set són de la meitat nord. Les altres són Madrid, Canàries i Múrcia.

Des que va començar a crear-se ocupació a Espanya el 2014 (el fenomen va ser simultani en la mitjana de la UE i a la mitjana dels països de l'OCDE, i no específic d'Espanya, segons dades d'Eurostat i OCDE), l'índex de recuperació va ser també desigual segons les autonomies.

Amb dades fins al tercer trimestre de 2017 (últim període sobre el qual l'Institut Nacional d'Estadística ha difós la seva enquesta de població activa), les autonomies del nord són les que menys capacitat han demostrat per recuperar l'ocupació desapareguda durant la crisi. Catalunya és l'onzena comunitat amb pitjor índex de recuperació (4,8 punts per sota de la mitjana). Millor que Castella i Lleó, La Rioja, Navarra, Cantàbria, Galícia i País Basc. Del sud només Castella-la Manxa, Extremadura i Madrid tenen un índex pitjor.

Segons l'IVIE, «l'estructura productiva d'aquestes autonomies (més industrials, menys especialitzades en la construcció en la fase precrisi i menys dedicades al turisme, activitat que lidera la fase de recuperació econòmica actual) expliquen aquest fenomen».

La comunitat més devastada per la crisi

De fet, Balears, amb una economia molt especialitzada en el turisme, i que va ser la comunitat més devastada per la crisi entre 2007 i 2014 (llavors va liderar la destrucció d'ocupació, amb un desmantellament que va ser 23,8 punts superior a la mitjana espanyola) és des de 2014 la que encapçala la recuperació, amb l'empenta de la recupració del turisme. Des de 2014 Balears gairebé duplica (195,7 punts percentuals sobre la mitjana) la taxa de recuperació d'ocupació a Espanya.

Catalunya és la cinquena autonomia que està més a prop de recuperar l'ocupació de 2007 (està un 7,8% per sota), només pitjor que les Illes Balears, Canàries, Madrid i Navarra.

L'ocupació a Espanya encara és el 8,2% menor que abans de la crisi malgrat haver recuperat ja el PIB de 2007. I de les 17 comunitats autònomes, només Balears ha reconstituït tot el seu teixit de llavors: el depassa en el 8,2%.

Cataluny, però, destaca per ser una de les autonomies amb més lentitud i tardança a generar ocupació. Per recuperar el 85% del seu màxim nivell d'ocupació prèvia a la crisi va necessitar 10 trimestres Superada per Astúries, amb 16, seguida per Castella-la Manxa, amb 14 i la Comunitat Valenciana i Múrcia amb 13 trimestres.