Catalunya va ser la segona comunitat autònoma de l'Estat on els ciutadans van gastar més en fruita i verdura en el període 2011-2016, amb 355 euros per habitant, només per darrere d'Euskadi (361) i per davant d'aragonesos (353) i asturians (346); mentre que els que menys van gastar van ser els ciutadans d'Andalusia, la Rioja, Extremadura i Castella-la Manxa, amb 262 euros, 261 euros, 259 euros i 243 euros per habitant, respectivament. L'informe «La despesa en aliments bàsics de 2017», realitzat per l'EAE Business School, mostra que creix amb força la despesa en fruita i verdura i lleugerament la despesa en lactis, mentre que cau la de la llet líquida, igual que la despesa en pa i pastisseria.

Espanya en el seu conjunt compta amb una variació positiva del 2% en despesa de fruites i verdures. Aquesta tendència es deu als hàbits alimentaris més saludables i a la gran distribució de fruita d'importació fora de la seva temporada, que eleva el cost mitjà de compra, el mateix que succeeix amb l'oferta de productes d'agricultura ecològica.

Les comunitats en què més han augmentat la despesa en fruites i verdures són Astúries, amb més de l'11%, seguida de les Canàries, Galícia, Navarra i Múrcia amb 8%, 4%, 3% i 1%, i les baixades més importants es van produir a la Rioja, Cantàbria i Castella i Lleó amb descensos del 21%, 19% i 18%, respectivament.

Els habitants de les comunitats autònomes amb una despesa per habitant en productes lactis que estan per sobre dels 200 euros van ser els d'Astúries i Canàries, amb 230 euros i 210 euros, respectivament. En aquest sentit, els majors creixements es van produir a Castella-la Manxa (5%), Canàries (4%), Astúries (4%), Galícia (2%), Aragó (1%) i Extremadura (1%). La resta de comunitats va descendir en la despesa de lactis per habitant, sent les caigudes més importants les de Cantàbria, Múrcia i Balears, amb el 10%, 12% i 15%, respectivament.

Entre 2011 i 2016, Espanya va comptar amb una variació negativa de l'1%, en despesa de llet, una tendència que es deu a l'aparició de dietes veganes i vegetarianes que restringeixen el consum de lactis i comporten la irrupció de llets vegetals (soja, ametlla, coco, arròs) o del tofu i productes similars.

No obstant això, els asturians i els castellano-lleonesos van ser els que més van gastar per habitant en llet líquida, en concret, uns 72 euros, mentre que els que menys hi van invertir van ser els murcians, andalusos, catalans i balears amb 49 euros, 48 euros, 47 euros i 44 euros, respectivament.

Paral·lelament, els espanyols van gastar un 9% menys en productes de pa i brioixeria en el període 2011-2016, mentre que va créixer en un 2% la inversió en fruita i verdura, segons es desprèn de l'informe. En concret, a excepció de Galícia, Astúries, Múrcia, Castella-la Manxa i Castella-Lleó amb increments del 5%, 5%, 2%, 2% i 1%, respectivament, i tenint en compte que Balears està en el 0%, la resta d'autonomies va caure en aquest interval, des del 3% de Navarra fins al 15% de la Rioja, el 16% d'Extremadura o el 17% del País Basc. Galícia, Navarra, Astúries i Castella-Lleó van gastar per sobre de 130 euros, concretament 137 euros, 134 euros, 133 euros i 131 euros, respectivament, mentre que al costat oposat hi ha Madrid amb 92 euros, Balears amb 91 euros i Canàries amb 86 euros.

Al nivell de la Xina

D'aquesta manera, Espanya, amb 96 euros, és al costat de la Xina (16%), el país del món en el qual menys es gasta per habitant en pa i brioixeria, mentre que Bèlgica (230 euros), Alemanya (179 euros) i Holanda ( 169 euros) són els que més inverteixen en aquests productes.