Un estudi calcula el cost que caldria perquè Catalunya fes servir exclusivament fonts d'energies renovables per a abastir-se. Aquesta transició energètica tindria un cost de 52.792 milions d'euros, segons el projecte 'TE21' impulsat per l'Agència de Desenvolupament del Ripollès i l'associació Leader Ripollès Ges Bisaura. Els càlculs es basen en un model de l'enginyer expert en transició energètica Ramon Sans. Aquest cost total engloba la inversió necessària en generació, emmagatzematge i instal·lació per les diferents demandes. La transició seria progressiva fins al 2040 i en total suposaria un estalvi econòmic de 251.475 milions en aquestes més de dues dècades, sempre segons els seus promotors. El projecte TE21 fa càlculs per a tots els municipis i demarcacions catalanes de manera aproximada. Els responsables expliquen que els informes són "una visió general" del que pot suposar engegar la transició energètica. Alguns municipis com Vallfogona de Ripollès (Ripollès) i Senan (Conca de Barbera) ja han demanat un estudi més detallat i personalitzat.
1.500 milions a Terrassa, 729 a Girona o 136 a Amposta. Aquests són alguns dels costos que calcula, municipi a municipi, el projecte 'TE21' que vol posar xifres a la transició energètica. Els impulsors recorden que ja hi ha voluntat política per impulsar-la, expressada amb el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya. En total, per fer que Catalunya s'abastís al 100% de fonts renovables caldria una inversió de 52.792.302.519,63 euros. Aquesta xifra es desglossa amb l'ús elèctric (26.179 milions), la mobilitat (15.323 milions) i l'ús tèrmic (11.290 milions).
Els informes detallats de cada municipi exposen el cas de ciutats com Barcelona que no tindria prou superfície per acollir la generació de les energies. De fet un 50% de l'espai l'hauria de buscar a municipis propers.
L'estudi global 'TE21' també calcula quant d'espai faria falta per instal·lar fonts renovables que permetessin fer energia verda. A tot Catalunya s'hi haurien de destinar 78.973,69 hectàrees per instal·lar plaques solars, molins eòlics i hidroelèctriques. Això suposaria que el motor d'aquest nou model energètic, sense central nuclears, ocupés un 2,46% del territori.
El pla treballa a 25 anys vista i preveu que s'hagi desenvolupat íntegrament el 2040. Tot i això, el mateix informe també admet que hi ha molts plans de transició que treballen amb un horitzó de 35 anys (fins al 2050).
Grans inversions, grans estalvis
Tot i que el cost de la inversió és elevat, els promotors d'aquesta iniciativa ripollesa ressalten que l'estalvi energètic del canvi ho justifica. El canvi d'energies no renovables cap a les verdes seria progressiu fins al 2040. El càlcul nacional estima que l'estalvi fins al 2040 aplicant la transició seria de 251.475 milions.
El projecte es presentarà dimarts de la setmana que ve al cinquè Congrés Català de l'Energia. A la seva pàgina web es poden consultar informes previs de tots els municipis de Catalunya. L'objectiu és que aquells pobles i ciutats que hi estan interessats puguin demanar una proposta més detallada.
