onald Trump, president dels Estats Units, va qualificar dijous d'«un gran error» de la Borsa que els mercats es desplomin quan l'economia creix i quan «hi ha bones notícies» (les seves polítiques d'estímul fiscal) que encara l'enfortiran més. Però han estat justament les seves decisions de política econòmica les que han precipitat el sever correctiu que -a més del que està patint el bitcoin- està sacsejant de forma simultània els mercats de renda variable (la Borsa) i de renda fixa (els bons de deute sobirà), i sense que pugui precisar-se ara com ara si s'està davant un mer ajust tècnic transitori per les sobrevaloracions acumulades o davant un canvi de tendència i tal vegada de fase en el cicle econòmic.
Causes. Darrere de la crisi de les tres «B» (borsa, bons i bitcoin) subjauen tres factors. La perllongada i inaudita carrera alcista protagonitzada per aquests actius en els últims anys, batent rècord rere rècord de cotització -en bona part recolzats per la colossal injecció de liquiditat portada a terme pels bancs centrals-, va portar les valoracions a cúspides insostenibles i de vertigen. A aquest esgotament del potencial recorregut alcista es va sumar el replegament dels estímuls monetaris, amb la reducció incipient del balanç del banc central dels Estats Units des d'octubre. I a això se li va sumar l'engegada d'una ofensiva d'estímul fiscal per Donald Trump: al desembre es va aprovar la rebaixa d'impostos (que generarà un dèficit d'1,5 bilions en deu anys, que es finançarà amb deute), el dimecres el Senat va elevar el sostre de despesa en 300.000 milions per a defensa i altres finalitats, i abans-d'ahir es va donar el primer pas per aprovar a les Cambres un projecte de pressupost que augmentarà la despesa i l'endeutament.
Totes aquestes mesures d'estímuls són inflacionàries. I el previsible és que tinguin un efecte superior en l'impuls dels preus en el PIB, atès que l'economia nord-americana acumula nou anys consecutius d'avanç i està en plena ocupació tècnica.
La resta de les polítiques que abandera Trump (proteccionisme, aranzels, revisió i abandó dels tractats comercials, desregulació financera, incentiu a la repatriació dels dos bilions de dòlars que les multinacionals nord-americanes tenen aparcats a l'exterior, feblesa del dòlar i pretensió d'expulsar mà d'obra barata immigrant) també són inflacionàries. El desencadenant de la convulsió dels mercats va ser l'anunci, el divendres 2 de febrer, d'un nou creixement d'ocupació i dels salaris als Estats Units. Els inversors van constatar així que la gran fabricació d'inflació per part de Trump està en marxa.
Bons. L'epicentre del terratrèmol no es va produir en la Borsa sinó en els bons. Les cotitzacions dels bons es van esfondrar, amb el consegüent augment de la seva rendibilitat, atès que ambdues magnituds operen en sentit contrari.
Una de les causes va ser l'emissió més gran de deute estatal pel Tresor dels Estats Units per cobrir els dèficits de Trump, i que aquesta major oferta coincideixi amb una demanda en reculada, atès que per normalitzar la seva política monetària el banc central (la Fed) ha deixat d'actuar com a comprador massiu dels bons del país.
L'expectativa d'alça de la inflació va desencadenar al seu torn una reacció defensiva dels inversors en demanda d'una major rendibilitat al deute dels Estats Units per protegir-se de la pèrdua de poder adquisitiu dels diners invertits en els bons sobirans. Aquesta tendència es va traslladar immediatament al mercat entre particulars, on els valors antics es van depreciar enfront dels nous de major rendibilitat.
Borsa. La Borsa, colpejada per l'alça de tipus, va reaccionar de forma sobtada amb caigudes. La Borsa està anticipant el contagi inevitable dels rendiments a l'alça des dels bons públics als títols de deute que emeten les empreses per finançar-se, atès que els bons corporatius competeixen amb els sobirans en la captació de l'estalvi.
Per la seva banda, l'alça del tipus en els bons desvetlla la probabilitat que la Fed pugi amb més intensitat els tipus d'interès oficials per controlar la inflació i a més per neutralitzar el risc més gran d'un banc central: l'autoritat monetària (el principal poder de la qual és el prestigi i la credibilitat) no pot permetre's ser derrotada pel mercat.
L'interès més gran dels bons i del crèdit bancari sacsejarà el compte de resultats de les empreses i restarà renda disponible per gastar als consumidors endeutats. Tot això reduirà la rendibilitat i el negoci de les empreses. Les accions cauen perquè el mercat intenta protegir-se d'aquest escenari. L'alça del rendiment dels bons també convulsiona les borses perquè la renda fixa i la variable competeixen en la captació dels capitals. Els bons sobirans es consideren actius lliures de risc i quan la seva rendibilitat puja, les carteres dels inversors tendeixen a rotar i a reduir l'exposició a la borsa en benefici dels bons.
Encara que Trump s'ha sorprès, les tendències econòmiques també poden morir d'èxit.
