Un estudi ha calculat el cost que caldria perquè Catalunya fes servir exclusivament fonts d'energies renovables per abastir-se. Aquesta transició energètica tindria un cost de 52.792 milions d'euros, segons el projecte TE21, impulsat per l'Agència de Desenvolupament del Ripollès i l'associació Leader Ripollès Ges Bisaura. Els càlculs es basen en un model de l'enginyer expert en transició energètica Ramon Sans. Aquest cost total engloba la inversió necessària en generació, emmagatzematge i instal·lació per a les diferents demandes. La transició seria progressiva fins al 2040 i en total suposaria un estalvi econòmic de 251.475 milions d'euros al llarg d'aquestes més de dues dècades.

El projecte TE21 fa càlculs per a tots els municipis i demarcacions catalanes de manera aproximada. Els responsables expliquen que els informes són «una visió general» del que pot suposar engegar la transició energètica. Alguns municipis com Vallfogona de Ripollès (Ripollès) i Senan (Conca de Barbera) ja han demanat un estudi més detallat i personalitzat.

El projecte es presentarà dimarts de la setmana que ve al cinquè Congrés Català de l'Energia. A la seva web es poden conèixer tots els municipis de Catalunya, com els 1.500 milions que suposaria a Terrassa, 729 a Girona o 136 a Amposta.

Voluntat política

Aquests són alguns dels costos que calcula, municipi a municipi, el projecte TE21, que vol posar xifres a la transició energètica. Els impulsors recorden que ja hi ha voluntat política per impulsar-la, expressada amb el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya.

En total, per fer que Catalunya s'abastís al 100% de fonts renovables caldria una inversió de 52.792.302.519,63 euros. Aquesta xifra es desglossa amb l'ús elèctric (26.179 milions), la mobilitat (15.323 milions) i l'ús tèrmic (11.290 milions).

Els informes detallats exposen que el cas de ciutats com Barcelona, que no tindria prou superfície per acollir la generació de les energies i un 50% de l'espai l'hauria de buscar a municipis propers.

L'estudi global TE21 també calcula quant d'espai faria falta per instal·lar fonts renovables que permetessin fer energia verda. A tot Catalunya s'hi haurien de destinar 78.973,69 hectàrees per instal·lar plaques solars, molins eòlics i hidroelèctriques. Això suposaria que el motor d'aquest nou model energètic, sense centrals nuclears, ocupés un 2,46% del territori.

El pla treballa a 25 anys vista i preveu que s'hagi desenvolupat íntegrament l'any 2040. Tot i això, el mateix informe també admet que hi ha molts plans de transició que treballen amb un horitzó de 35 anys (fins al 2050).

Tot i que el cost de la inversió és elevat, els promotors d'aquesta iniciativa ripollesa ressalten que l'estalvi energètic del canvi ho justifica. El canvi d'energies no renovables cap a les verdes seria progressiu fins al 2040. El càlcul estima que l'estalvi fins al 2040 aplicant la transició seria de 251.475 milions, sempre segons els seus promotors.